Esperit, persona i societat de George H. Mead
Ja fa alguns anys, en el context de formació permanent de la tertúlia pedagògica de València “A muscles dels gegants”, vaig tindre la sort de participar en la lectura i la tertúlia del llibre “Esperit, persona i societat” de George H. Mead.
Este llibre, un dels pilars fonamentals de la psicologia i sociologia modernes i de l’aprenentatge dialògic, és un repte que segurament no hauria acabat de llegir mai si ho haguera emprés sol, però fer-ho amb més docents i persones que volen millorar la seua pràctica va ser una experiència plena de sentit, ja que, a cada tertúlia, a cada diàleg sobre la teoria de Mead, posàvem en pràctica allò que “ell” explica, transformant la nostra “persona” a través dels diàlegs amb els altres (societat).
Amb el desenvolupament principal de la idea que els individus ens construïm en societat i que el llenguatge i la comunicació són l’essència d’esta construcció i transformació, Mead ens ensenya de manera brillant com transformem les nostres actituds a partir de com ens veiem al “mirall” que són els altres quan ens relacionem, quan estem en diàleg amb els altres. És l’essència per a entendre i donar sentit a les actuacions educatives d’èxit que, a través del diàleg, generen coneixement com els grups interactius, les tertúlies dialògiques o el model dialògic de convivència.
A més, en esta lectura trobarem claus per a entendre el comportament humà que ens ajudaran en aspectes del dia a dia. Personalment, per la meua situació i professió (sóc mestre de primària), de la lectura i el diàleg sobre ella vaig extraure aprenentatges per a:
- actuar de manera més adequada amb la diversitat existent a les nostres aules;
- plantejar activitats d’aprenentatge instrumental a través del diàleg igualitari;
- empatitzar i poder ajudar amb les actituds, a les edats adolescents, en relació al grup;
- entendre la conducta individual com a part de la conducta social i poder així desenvolupar estratègies que ajuden a millorar el comportament, valors i actituds del grup i, per tant, del meu alumnat;
- trobar claus per a entendre les relacions d’amistat i la seua elecció.
Vaig entendre que la nostra posició com a docents és privilegiada, ja que els avanços socials es fan mitjançant un procés conjunt i en diàleg constant entre els membres de la societat i requereixen una transformació personal contínua que generarà la transformació social. I l’escola és el lloc idoni per a iniciar-la.
Segur que les meues companyes de tertúlia enumerarien altres aprenentatges d’esta lectura, ja que la teoria desenvolupada per Mead en esta obra és minuciosa i molt ben exemplificada.
Sens dubte és una d’eixes lectures transformadores que marquen un abans i un després a la nostra pràctica educativa.
[Més recomanacions de lectures que milloren el món de l’educació]