Quina és la millor formació del professorat? Crec que coincidireu amb mi que seria aquella formació que ens porte a realitzar les pràctiques educatives que augmenten l’èxit de l’alumnat i alhora milloren la convivència al nostre centre. 

En els meus primers anys com a docent, allà a l’any 2003 i següents, ja tenia clar que la manera de millorar la meua pràctica educativa era la formació. En aquells temps el que feia, crec que com molt del professorat de la Comunitat Valenciana, era fer cursos del CEFIRE (centres de formació, innovació i recursos educatius de la Comunitat Valenciana) dels que valorava la seua aplicació pràctica. Aquesta idea sobre la formació (com més aplicació pràctica, millor) va perdurar fins que vaig escoltar Teresa Sordé en una conferència magistral sobre les bases científiques en l’educació. Recordo que vaig pensar: per què cap institució educativa per les que he passat m’ha explicat què es realment important en la meua formació com a docent? 

El que no sabía llavors i sé ara és que per a dur a terme la nostra labor educativa amb garanties d’èxit és molt important conèixer també els autors a partir dels quals es desenvolupe qualsevol acció i les bases científiques que la sustenten. El professorat hem de conèixer el perquè de les nostres pràctiques educatives i aplicar-les de manera rigorosa per a garantir els millors resultats. Hem de formar-nos en el rigor científic, llegir les fonts originals i no ocurrències del “gurú” educatiu de torn o aquell powerpoint sense referències bibliogràfiques que ens ha  passat la nostra companya. Amb estes evidències i xarxes de solidaritat, com les que sorgeixen cada dia més liderades per professorat universitari i no universitari, juntament amb altres agents, famílies i persones investigadores, és possible crear realitats educatives que transformen i ens transformen, cap a comunitats més inclusives.

I com ho fem? Ja hi ha evidència que, quan el professorat té accés al coneixement científic  i basa el seu procés de presa de decisions educatives en l’evidència científica, els resultats milloren. A més, les tertúlies pedagògiques dialògiques han mostrat millores que s’han publicat en revistes d’impacte científic  internacionals. La formació dialògica del professorat, escollint els textos dels millors autors i els articles científics de més impacte per reflexionar junts és avui una de les millors solucions. Oferint aquests espais de diàleg al professorat per a construir col·lectivament l’aprenentatge, amb diàlegs igualitaris, amb la intel·ligència cultural que ens aporten els coneixements i les experiències de tots i totes, respectant les nostres diferències i amb la solidaritat que ens ofereix un aprenentatge compartit, anirem a poc a poc donant sentit a eixa transformació educativa i social que busquem.

Traslladar aquesta formació dialògica, iniciada al seminari A Muscles de Gegants, al meu centre va ser una gran aposta. La majoria del professorat va manifestar el seu encant amb comentaris com els següents:

Realment interessant, m’ha passat el temps volant; cal parlar més sobre aquesta temàtica.

Participante de la tertulia pedagógica

El que hem fet avui ha sigut fantàstic; el professorat d’altres escoles ho hauria de conèixer. 

Participante de la tertulia pedagógica

Nombrosos estudis coincideixen que la formació continuada del professorat és una condició essencial per a la millora de l’escola. Amb una formació del professorat basada en l’evidència podrem anar transformant la pràctica educativa i aconseguir millores a nivell educatiu i de convivència per al nostre alumnat.

By Begoña Flos

Llicenciada en psicopedagogia. Mestra de PT i primària al CRA Araboga i membre del seminari “A Muscles de Gegants” de Castelló