Este excel·lent article d’una de les revistes científiques més rellevants del món aclareix els reptes, la complexitat i les diverses iniciatives (de vegades contradictòries entre si) del molt necessari canvi i avanç en l’avaluació del professorat universitari i de la ciència en general. La seua lectura és especialment necessària en un país on un document molt pseudocientífic (que feliçment ara ANECA ha retirat) va ser la bandera d’una molt reaccionària ofensiva per tornar al sistema feudal anterior consistent que “els experts” valoren “lliurement” el contingut de les publicacions, la qual cosa inclou les represàlies contra les víctimes de l’assetjament sexual i els que les donem suport.
Tot i que les iniciatives són diverses i parcialment contradictòries, els reptes estan més clars i són fonamentalment quatre: ciència oberta, impacte social, impacte i qualitat de l’article i limitar el negoci d’algunes editorials.
- La ciència oberta és un pas molt revolucionari i positiu: que els coneixements científics estiguen disponibles gratuïtament per a tota la ciutadania.
- L’impacte social suposa avaluar les millores socials generades pels coneixements científics aportats per la persona candidata a una plaça (o beca o promoció).
- L’impacte i la qualitat de l’article en lloc del factor d’impacte de la revista on es publica, és dels canvis més urgents que ja portem més de 10 anys proposant un nombre creixent de persones de ciència.
- Eliminar o limitar el negoci de certes editorials és una de les creixents demandes de quasi totes les persones de ciència.
Com veiem llegint l’article, res a vore amb el document retirat esmentat i l’ofensiva contra les revistes científiques per tornar a l’arbitrarietat dels catedràtics. No obstant això, el maremàgnum creat al nostre país per esta ofensiva ja ha sigut aprofitat per alguns per a imposar la seua pròpia arbitrarietat “avaluant la qualitat de les publicacions” i ha generat represàlies molt concretes a les víctimes de violència de gènere a la universitat que no s’havien sotmés a la llei del silenci.
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.