Premis Nobel que inspiren millores en l’educació (3)
Seguim l'exemple de Rita Levi-Montalcini perquè ningú quede arrere per “no atrevir-se”, per a oferir rigor i veritat, visibilitzant referents de dones i ciència.
Seguim l'exemple de Rita Levi-Montalcini perquè ningú quede arrere per “no atrevir-se”, per a oferir rigor i veritat, visibilitzant referents de dones i ciència.
És el moment de posar en pràctica l'esperança, traçar un camí amb objectius assolibles i anar sumant-los; triar molt bé a les persones que ens acompanyen en eixe bonic camí.
Una de les claus que podem valorar és la de prendre consciència i analitzar quin perfil d'alumnat rep més atenció i per què passa d'esta manera.
Ara ja no veurem a les persones que diuen que “l'esperança mai es perd” com a ingènues, sinó com a persones intel·ligents, amb grans valors i amb una gran fortalesa.
Redacte estes paraules i em sembla una bona manera d'oferir esperança a altres famílies i docents. Perquè n'hi ha, i l'evidència científica pot atorgar eixa possibilitat.
Donar a conéixer que l'amor té un origen social obri horitzons a l'hora de triar amb qui es vol entaular una relació afectivosexual, amb qui no i per què.
Debatre estos temes en base a les evidències és necessari per a detectar “modes educatives” que tenen efectes perjudicials i per a potenciar estes funcions executives al màxim.
Si sabem llegir els actes comunicatius, estarem protegides, protegits, i podrem protegir, però només si els coneixem i els podem distingir.
El que és al·lucinant del tema és que era una inquietud compartida per tot l'alumnat, des d'infantil fins a primària: tothom havia de respectar la intimitat de les altres persones.
Les persones adultes tenen la capacitat i el dret de participar a l'educació i, a més, amb això contribuïxen a millorar i enriquir la societat.