Hui compartim algunes claus de l’entrevista publicada el mes passat en la web del UCLA Center for the Developing Adolescent. En el primer episodi d’esta sèrie de pòdcasts titulada Plasticity Means Possibility: Developing Policy for Developing Brains (plasticitat significa possibilitat: desenvolupant polítiques per a cervells en desenvolupament), Adriana Galvan, neurocientífica i codirectora executiva del Centre per a l’Adolescent en Desenvolupament de la UCLA (Universitat de Califòrnia, Los Angeles) entrevista a Sixto Cancel, fundador i director de Think of Us, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que combina dades, tecnologia, polítiques públiques i experiència viscuda per a ajudar a transformar el sistema d’acolliment familiar en un sistema de benestar infantil i familiar. El convidat analitza i compartix algunes claus per al desenvolupament de la resiliència i les habilitats relacionals que ell mateix va comprovar en haver viscut tota la seua infància i adolescència entre acolliments i adopcions, incloent-hi un període «bastant abusiu».

Programa d’arts: Bridgeport Bridgeport Children’s Conservatory of the Arts

Es tractava d’un teatre musical en el qual interpretaven personatges que travessaven dificultats; en ell va aprendre sobre resiliència. Destaca la importància de les converses en la furgoneta amb la professora, on altres jóvens compartien el que vivien i això li va permetre començar a comptar el seu cas. Els espais informals on les i els jóvens poden interactuar en igualtat en un entorn segur poden suposar una gran diferència.

Programa “work-to-learn”

Passava dos dies a la setmana en un centre de negocis: dedicaven uns 90 minuts a la formació en habilitats per a la vida i la resta era treball remunerat (estampar samarretes i altres articles). Allí va aprendre conseqüències reals (per exemple, que arribar tard afecta al teu salari). Va conviure amb jóvens en llibertat condicional, la qual cosa li va fer vore que altres persones també lluitaven. En aquell moment va deixar de definir-se a si mateix només com a “xiquet en acolliment”.

Opportunity Passport (Jim Casey Youth Initiative)

Es tractava d’un compte d’estalvi amb aportació equivalent: per cada dòlar estalviat, el programa posava un altre (fins a 1.000 $ a l’any) per a comprar un cotxe, per a l’entrada d’un pis o per a pagar-se els estudis. En completar les classes d’habilitats per a la vida, obtenia l’exempció de matrícula estatal. Ací va veure una “escala” de programes encadenats cap a la universitat.

Idees clau

L’esperança és fonamental en l’adolescència; sense capacitat de vore més enllà de la situació actual, és difícil fixar-se metes. Com diu l’entrevistat, «l’esperança sense recursos és cruel»; és a dir, no és suficient dir a les i els jóvens que han de tindre esperança o que tenim esperança en ells i elles, sinó que cal lluitar perquè tinguen la millor educació i els millors recursos a la seua disposició.

D’altra banda, Cancel comenta en l’entrevista que conéixer la ciència del cervell adolescent li va fer entendre que el trauma passat no té per què ser permanent, i que les habilitats relacionals són transferibles i valuoses davant un mercat laboral cada vegada més impredictible. Les noves generacions tenen dret a accedir al coneixement científic per a comprendre què els ocorre i per a saber que la transformació és possible.

Un altre aspecte important que destaca en l’entrevista és el fet que durant la seua adolescència va haver-hi persones adultes de suport (professora de ball, famílies de companys) que el van ajudar a processar allò que havia viscut.

Polítiques i pràctiques

En l’entrevista coincidixen que cal assumir “riscos difícils” amb les i els jóvens: és a dir, anar més enllà del compliment (per exemple, els tocs de queda a Washington D. C. per la violència juvenil). Els jóvens busquen connectar; les aglomeracions i conflictes són esperables mentres desenrotllen la regulació emocional. Per això és important crear espais per a fer-ho, on puguen assumir riscos saludables.

Recursos recomanats

Imatge: Magnific
+ posts

Mestre de primària. Participant en la Tertúlia Pedagògica Dialògica d'Elda "A hombros de gigantes"