El fracàs del Perú a PISA 2025 ens obliga a revisar críticament la nostra política educativa que, en opinió de molts experts, ha debilitat progressivament la cultura de l’esforç i l’autoritat docent. Els resultats de 2025 són pròxims als de 2015, però en ciències se situen 9 punts per damunt dels de 2015. Ocupem el lloc 69 en ciències, amb 406 punts; el 66 en matemàtiques, amb 382, i el 61 en lectura, amb 390, d’un total de 91 països i economies.
Estos resultats van ser durs, sobretot per als països en vies de desenrotllament avaluats per PISA 2025, impulsada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics (OCDE), malgrat la irrupció de la intel·ligència artificial que, si no s’utilitza adequadament, no ajuda a la comprensió lectora, al raonament matemàtic ni al pensament científic. No obstant això, els països asiàtics continuen liderant el coneixement: B-S-J-Z (la Xina) i Singapur van ser els països amb major rendiment global, i Estònia, el Japó, Corea, Macau, Chinese Taipei i el Regne Unit van estar entre els deu primers en les tres àrees. Este fenomen ens convida a estudiar els sistemes educatius d’estos països.
Segurament, estos resultats responen a múltiples factors, però en este article m’abocaré a auscultar una de les fortaleses educatives asiàtiques: una cultura basada en la disciplina, l’esforç, la valoració del mestre i el respecte dels estudiants i la comunitat cap a l’autoritat docent. Estos principis haurien de ser considerats pel Govern peruà com a part de la seua política educativa.
Al Perú, així com en molts països, el mestre ha sigut relegat progressivament com un professional de segon nivell. Si crida l’atenció amb severitat a un estudiant, pot enfrontar crits d’atenció i fins i tot processos administratius. Si eleva l’exigència acadèmica o assigna més tasques, moltes famílies solen reclamar. Malgrat això, estem obligats a centrar-nos en millorar els aprenentatges, les competències, l’acompliment, els coneixements aplicats i la resolució de problemes que avalua PISA en un món on el coneixement és el pilar del progrés.
Quan no existix exigència, tota correcció s’interpreta com a pressió i l’estudiant pot queixar-se per qualsevol petitesa; l’autoritat pedagògica es debilita i l’aprenentatge desapareix. PISA 2025 ha obert debats a tot el món, però mirem els seus resultats com un espill: necessitem practicar la cultura de l’esforç i la disciplina, recuperant l’autoritat pedagògica docent com l’estrateg de l’aprenentatge.
Imatge: Magnific
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.