Fa unes setmanes, llegia a la premsa algunes notícies relacionades amb el plantejament de l’educació cívica i el pensament crític a les nostres aules.

A finals del 2023, el Consell de la UE va aprovar unes conclusions sobre la contribució de l’educació i la formació a l’enfortiment dels valors europeus i la ciutadania democràtica a tots els nivells i tipus d’educació i formació. Estos valors, exposats a la Declaració dels Drets Humans, promouen actituds com la tolerància, el diàleg democràtic, la justícia social, la pau, la llibertat, la convivència entre nacions, la solidaritat, la igualtat entre homes i dones, el respecte entre cultures i religions o el dret de beneficiar-se del progrés científic, rebutjant tota mena d’opressió, violència i tirania.

Els i les docents tenim clar com impartir l’educació en valors a les nostres aules? Es queda als sabers de les àrees que marca el currículum prescriptiu? És una sessió més en l’horari? Ens plantegem com a escola treballar només amb l’alumnat, o compartim esta educació amb més persones de la comunitat? Els i les docents ens sentim qüestionats per por que se’ns acuse d’adoctrinament?

Quan reflexione sobre estos temes, sempre em ve al pensament el primer llibre que vaig llegir de Paulo Freire, A la sombra de este árbol. Amb ell em vaig reencantar amb la meua professió de mestra, em va transmetre esperança, camins i somnis pels quals transformar el món a través de l’educació.

Poc després vaig conéixer la teoria de l’aprenentatge dialògic, de la mà de Ramon Flecha. Esta em va ajudar a unir eficiència i equitat, aprenentatge instrumental i millora de la convivència a través de les actuacions educatives d’èxit, que són les que la comunitat científica internacional ha demostrat que augmenten l’èxit escolar i contribuïxen a generar cohesió social en qualsevol context on s’implementen.

El projecte de Comunitats d’Aprenentatge, que recull estes actuacions, facilita molts moments en què treballar esta educació en valors. De manera comunitària, mitjançant interaccions i diàlegs transformadors, anem construint el pensament crític, definint conceptes com la tolerància, la justícia social, la solidaritat… i, a més, vivim tot això en primera persona en les relacions diàries.

Des de fa més de 10 anys ho he pogut corroborar a la meua escola com a mestra i com a mare.

  • Als grups interactius, alhora que resolem els problemes més difícils de matemàtiques, interioritzem el treball en equip i vivim la solidaritat del voluntariat cada setmana.
  • A les tertúlies literàries dialògiques, mentre llegim les millors obres de la literatura universal —tot un repte acadèmic—, aprenem a construir el pensament crític sobre temes com l’amor, les relacions personals, l’amistat, les diferents cultures…
  • El model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, present durant tot l’horari escolar, és la guia de la nostra educació cívica i ens ajuda a tindre presents els drets humans, a superar la violència a les aules i a millorar les relacions amb les persones que ens envolten.
  • La participació educativa de la comunitat, a les comissions mixtes i a la biblioteca tutoritzada, contribuïx a construir una altra realitat més igualitària per a tots i totes.
  • La formació dialògica del professorat ajuda a reflexionar, a partir dels textos de referència teòrica i científica, sobre les aportacions més innovadores i de més impacte social, garantint que el nostre alumnat es beneficie del progrés científic en ciències socials.

El debat sobre l’educació cívica i en valors queda resolt. Més enllà d’ideologies, adoctrinaments o colors polítics, les evidències científiques d’impacte social a l’educació són la resposta. Volem aplicar-la?

[Imatge: Pixabay]
image_pdfPDF
+ posts

Mestra d'educació infantil i cap d'estudis del CEIP Jaume I El Conqueridor (Catarroja)