Són moltíssimes les vegades que, en la meua trajectòria com a docent, he dialogat sobre aquesta qüestió amb companys i companyes de professió. Mestres i diferents especialistes, de manera individual o en xicotetes agrupacions homogènies, treien l’alumnat nouvingut de l’aula per aprendre la llengua d’arribada (L2), convençuts i convençudes que aquesta era la millor manera.

És realment la millor manera d’aprendre la llengua de l’escola d’arribada per a l’alumnat nouvingut? Estem oferint-li a aquest alumnat les millors condicions d’aprenentatge de la L2?

Reflexionant sobre el tema he considerat tres evidències que ens poden ajudar a respondre a aquestes preguntes. Una de les primeres evidències al respecte que cal tenir en compte és que ja fa dècades que es va demostrar que els agrupaments homogenis generaven desigualtats socials i educatives, així com efectes negatius en l’autoestima de l’alumnat i sentiments d’inferioritat i vergonya en els i les estudiants. La segona de les evidències és la participació de les famílies. En múltiples articles queden evidenciats els avantatges de la participació de les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fill i filles. I la tercera evidència és que la interacció té un paper crucial en l’aprenentatge de la llengua d’arribada; s’han trobat resultats en a la millora de la gramàtica, el vocabulari i també en la pronunciació.

Tenint en compte aquestes tres evidències voldria oferir-vos algunes de les pràctiques que han ajudat al meu alumnat nouvingut a aprendre la L2 al llarg de la meua experiència professional.

Els grups interactius (GI) són una de les millors pràctiques per afavorir les interaccions lingüístiques. Aquesta forma d’agrupament pot a més estar recolzada per una persona adulta que afavorirà la participació de l’alumnat nouvingut i serà el model perquè altres estudiants sàpiguen com ajudar-li en situacions similars. Si fem GI i mantenim aquesta manera de distribució en xicotets grups heterogenis en la majoria de les assignatures, l’ajuda entre iguals es generalitza i les interaccions continuen. La diversitat i riquesa de les interaccions també la podem aconseguir tenint en compte els diferents espais d’aprenentatge. El pati és un espai excepcional per a l’aprenentatge de la L2 i, gràcies a la participació en GI, es poden afavorir les interaccions que en aquest entorn es produeixen.

Una altra pràctica excel·lent per a afavorir riques i variades interaccions en un espai diferent és la biblioteca tutoritzada. Aquest entorn de suport als aprenentatges, fora de l’horari escolar i amb voluntariat, pot accelerar l’aprenentatge de la L2 ja que ofereix un espai ideal, més distés, per a seguir aprenent través de noves interaccions lingüístiques.

Les tertúlies literàries dialògiques són una altra actuació que ofereix a l’alumnat nouvingut la possibilitat de participar en una activitat lingüística cent per cent. En la biblioteca tutoritzada, l’alumnat nouvingut pot preparar la tertúlia amb una mestra, persona voluntària o un igual que li ajudarà a interpretar el text i a preparar la seua intervenció.

El tutor lector –o l’apadrinament lector– (pràctica de tutoria entre iguals on un alumne o alumna de cursos superiors tutoritza a un altre en la lectura dialógica) és una opció excel·lent per continuar aprenent la llengua, ja que s’estableix una relació especial entre el tutor o tutora i l’alumna o alumne tutoritzat que afavoreix multitud d’aspectes lingüístics i de socialització. Aquesta pràctica pot traspassar l’espai de l’aula; així les interaccions continuen entre els dos alumnes en el pati, o inclús en entorns fora de l’escola.

Si a més de les pràctiques citades anteriorment aconseguim que algun membre de la família puga participar en la biblioteca tutoritzada, en els grups interactius o en alguna formació dintre de l’escola, estarem oferint-li a l’alumnat nouvingut les màximes garanties d’èxit.

La investigació ha confirmat que la interacció és una eina eficaç per aprendre una llengua, però ha de continuar explorant altres factors que afecten a la seua eficàcia perquè els aprenents rebin el màxim benefici per al desenvolupament de la L2 i les habilitats comunicatives.

[Imatge: Unsplash]

By Begoña Flos

Llicenciada en psicopedagogia. Mestra de PT i primària al CRA Araboga i membre del seminari “A Muscles de Gegants” de Castelló