Quin tipus d’alumnat rep més atenció?
A l’escola, com que tenim un alt component ètic, relacionat amb els valors socials de l’educació, fa la sensació que el professorat dóna per descomptat que estos elements han de formar part del dia a dia de les relacions i interaccions socials entre alumnat i membres de la comunitat, quasi de manera espontània. Però la realitat és aclaparadora i ens demostra que este llenguatge de l’ètica no genera canvis en les relacions ni millora, per ell mateix, la convivència.
En esta sèrie intentem aportar arguments i exemples que ens ajuden a descobrir i visibilitzar el potencial del llenguatge del desig per a millorar les relacions i la convivència dels centres educatius.
Una de les claus que podem valorar és la de prendre consciència i analitzar quin perfil d’alumnat rep més atenció per part nostra, alhora que reflexionem sobre per què passa d’esta manera. Tradicionalment, les persones que s’han emportat més interaccions amb el professorat han sigut sobretot de dos tipus: els qui molesten, tracten malament i transgredixen les normes; i els qui són excel·lents a nivell actitudinal, acadèmic i comportamental. En esta anàlisi podem trobar quin tipus de llenguatge, si és ètic o de desig, s’acaba adreçant a cada tipus de persones.
Com ja sabem que el llenguatge que mou les interaccions entre iguals és el llenguatge del desig, perquè es vincula a qui agrada, perquè es fan servir els mecanismes comunicatius socials per a reforçar-lo, també podem analitzar com s’estructuren estos entorns, és a dir, quin tipus de llenguatge es proposa segons les actuacions que es duen a terme: si des del llenguatge del desig vinculat a l’atracció a la violència o bé el llenguatge del desig vinculat als valors ètics, de bondat i de solidaritat.
En molts casos, el mateix professorat, que té un discurs ètic davant de l’alumnat i les famílies, quan té interaccions amb l’alumnat, a l’aula, passadissos, patis… amb qui més utilitza el llenguatge del desig, és a dir, interaccions relacionades amb valor social, és amb persones que tenen un perfil dominant amb la resta. Potser pensant, de bona fe, que així tindran millor relació i seran més controlables, potser perquè els crida més l’atenció. Però este fet només augmenta la doble moral que separa el desig i l’ètica, perquè fan referència als malotes amb llenguatge del desig i usen el llenguatge de l’ètica amb les persones estudioses que es porten bé. I això no contribuix a superar ni la violència ni les relacions insatisfactòries. El perquè està lligat al discurs coercitiu dominant present a la societat, que impulsa l’atractiu i el valor social cap a persones que tracten malament, que menyspreen i usen la violència.
Tenim l’oportunitat de fer visible esta situació i poder revertir-la, mitjançant els espais de diàleg que es poden crear i gràcies al coneixement de les evidències científiques d’impacte social, que ens oferixen l’alternativa que és capaç de transformar esta realitat, per a tindre millors relacions, més lliures, més profundes, més boniques i més divertides, usant el llenguatge del desig unit a l’ètica.
