L’amor romàntic és valent
Hi ha persones que falsament s'autoproclamen expertes i difonen la idea equivocada que l'amor romàntic i la cerca de l'amor ideal són factors que augmenten la probabilitat de patir violència…
Hi ha persones que falsament s'autoproclamen expertes i difonen la idea equivocada que l'amor romàntic i la cerca de l'amor ideal són factors que augmenten la probabilitat de patir violència…
Tenint en compte tres evidències, voldria oferir algunes de les pràctiques que han ajudat el meu alumnat nouvingut a aprendre la L2 al llarg de la meua experiència professional
Seguim l'exemple de Rita Levi-Montalcini perquè ningú quede arrere per “no atrevir-se”, per a oferir rigor i veritat, visibilitzant referents de dones i ciència.
És el moment de posar en pràctica l'esperança, traçar un camí amb objectius assolibles i anar sumant-los; triar molt bé a les persones que ens acompanyen en eixe bonic camí.
Una de les claus que podem valorar és la de prendre consciència i analitzar quin perfil d'alumnat rep més atenció i per què passa d'esta manera.
Ara ja no veurem a les persones que diuen que “l'esperança mai es perd” com a ingènues, sinó com a persones intel·ligents, amb grans valors i amb una gran fortalesa.
Redacte estes paraules i em sembla una bona manera d'oferir esperança a altres famílies i docents. Perquè n'hi ha, i l'evidència científica pot atorgar eixa possibilitat.
Donar a conéixer que l'amor té un origen social obri horitzons a l'hora de triar amb qui es vol entaular una relació afectivosexual, amb qui no i per què.
Debatre estos temes en base a les evidències és necessari per a detectar “modes educatives” que tenen efectes perjudicials i per a potenciar estes funcions executives al màxim.
Si sabem llegir els actes comunicatius, estarem protegides, protegits, i podrem protegir, però només si els coneixem i els podem distingir.