Salvaguardar la diversitat als centres educatius
Actualment les societats i els centres educatius són cada vegada més diversos i, tanmateix, el valor de la diversitat és qüestionat per algunes persones, legislacions o moviments, posant en risc els beneficis que aporta per al present i el futur de les societats. Una recent publicació de l’Associació Americana de Psicologia (APA) deixava clara la necessitat de salvaguardar la diversitat a les organitzacions i a les escoles ja que, tal com apunten, dècades d’investigacions han demostrat que la diversitat és beneficiosa per a les organitzacions, les comunitats, l’educació i la societat en conjunt. Un exemple és el fet que la assistència sanitària millora quan els equips són més diversos.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són metes que la humanitat ha d’assolir en els propers 15 anys per a fer front als reptes de la societat actual. En total són 17 i entre ells trobem el d’educació de qualitat, el de reducció de les desigualtats o el de pau, justícia i institucions sòlides. Si tenim en compte el que explica el doctor Robert Sellers, professor de psicologia de la Universitat de Michigan que estudia la diversitat i la identitat racial vorem que, si no protegim i impulsem la diversitat als centres educatius garantint l’èxit de tots i totes, difícilment aconseguirem donar una resposta a eixos reptes:
«Si no tenim una població diversa que examine estos reptes, ens afectarà enormement a tothom. Patirem com a societat».
La igualtat de diferències, la solidaritat i la creació de sentit són principis de l’aprenentatge dialògic (Flecha, 1997) que permeten que molts centres educatius siguen entorns segurs que oferixen les mateixes oportunitats d’aprenentatge, de decisió, de participació i d’aprenentatge a xiquetes, xiquets i adolescents molt diversos. Sense les seues aportacions, tindríem una única forma de “vore el món” i perdríem les diverses perspectives –que els donen les seues experiències viscudes– necessàries per a resoldre problemes i afrontar diferents reptes.
L’APA recull una idea òbvia i és que, si la persona més brillant que pot resoldre un determinat problema d’enginyeria, per exemple, té una discapacitat física o d’aprenentatge i no té accés a les oportunitats educatives o laborals adequades, tots i totes perdem. Esta mateixa idea l’expressava Ramón Flecha (1997) al llibre Compartiendo palabras:
«L’aportació de cadascú és diferent de la de la resta i, per tant, irrecuperable si no es té en compte. Cada persona exclosa és una pèrdua irreemplaçable per a totes les altres»
Trenquem els murs antidialògics, valorem la intel·ligència cultural de gent diversa, impulsem el diàleg igualitari que supera les barreres fent realitat que totes les persones s’atrevisquen a parlar en públic, que se senten segurs i segures quan donen les seues opinions, sense por de ser menyspreats. Podem obrir el camí cap a l’excel·lència que aporta la diversitat als centres educatius i a les societats. Treballem perquè ningú no es quede enrere i no perdem este coneixement que necessitem perquè, en els propers 15 anys, hàgem aconseguit estos objectius que ens unixen.
Acabem el curs amb bells somnis i propòsits que milloraran les vides d’altres persones i també les nostres.
[Imatge: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.