Des de les primeres edats, a través dels contextos quotidians, les persones adultes solen motivar a les xiquetes i xiquets a establir relacions amb els conceptes matemàtics: comptar quantitats, comparar-les, repartir-les, repetir-les, llegir el codi numèric, etc. Són aspectes cultural i socialment promoguts, en gran part, perquè les matemàtiques tenen una clara utilitat a nivell professional, social, econòmic i intel·lectual i, a més, són matèria essencial en tota la trajectòria acadèmica formal. En concret, l’aprenentatge de l’aritmètica (capacitat de sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters simbòlics) és el component essencial del pla d’estudis de matemàtiques en l’educació primària.
Importants investigacions han trobat, mitjançant estudis per neuroimatgeria, que les tasques numèriques i de càlcul provoquen respostes rellevants en l’activitat cerebral, ja que estes tasques estan conduïdes per processos cognitius complexos, com l’atenció i la memòria de treball, la qual és activada per les funcions executives. Per tant, és clau per al professorat discernir els nivells de complexitat que comporten les diferents activitats, per a poder predir i interpretar les destreses matemàtiques de l’alumnat.
Així mateix, cal posar l’accent principalment en promoure la motivació, ja que influïx directament en l’autocontrol, sobretot, en els aprenentatges més difícils; tindre una ferma motivació intrínseca i aspiracions afectives cap a l’assoliment de reptes cognitius matemàtics sustenta l’esforç en l’atenció i el processament complex. Igualment, no podem perdre de vista els factors que poden propiciar l’ansietat matemàtica, ja que també repercutix de manera decisiva en el rendiment de l’alumnat.
En este marc, cobra gran importància el desenvolupament aritmètic, fonamentat en la combinació de diverses estratègies que es consoliden en la memòria a llarg termini a partir d’un entrenament rutinari basat en:
- El comptatge: comptar mentalment, sense ajudes externes i de manera àgil.
- Les propietats de les operacions aritmètiques: sistematitzar les relacions entre elles.
- Les taules aritmètiques de descomposició de números: descompondre segons el sistema decimal per a operar.
- El processament de magnituds numèriques simbòliques: estimar, mesurar, calcular, aproximar…
Estes estratègies ajuden a desenvolupar associacions entre problemes matemàtics i les seues respostes i entre les operacions aritmètiques i la descomposició numèrica. Per a adquirir-les, es requerixen habilitats cognitives de domini general, com la memòria de treball, funcions executives, control d’interferències, processament fonològic i recuperació de memòria a llarg termini. Si tot això es duu a terme a través d’interaccions de qualitat entre iguals i amb altes expectatives, en entorns dialògics d’aprenentatge, augmenten de manera considerable les circumstàncies perquè prospere l’aprenentatge de les matemàtiques.
[Imatge: Freepik]
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"