Des de les delegacions d’educació i inspecció s’ha posat l’èmfasi en la necessitat de millorar la comprensió lectora del nostre alumnat. Per això en els centres educatius s’estan promovent actuacions i programes lectors amb este objectiu, i és molt esperançador este esforç. No obstant això, són tots estos esforços útils? Són tots els programes lectors efectius? Són tots els llibres que es presenten els més indicats per a les escoles?
Per a motivar i millorar la lectura de l’alumnat, a vegades es procuren llibres d’un nivell adaptat a ells i elles, accessible i sense dificultat; així com també llibres amb temàtiques que pensem que són del seu interés. Usar estos arguments i criteris a l’hora de triar uns títols o altres pot semblar, a simple vista, molt encertat, ja que:
- com els donarem un llibre amb vocabulari que no comprenen encara?;
- com els donarem un llibre del qual algunes persones han dit que “és un rotllo”?
Però, malgrat la seua aparent lògica, hem de fer una seriosa reflexió i atendre el que les evidències d’impacte social ens estan dient. Si realment ens importa que milloren la comprensió lectora, hem de reformular i reestructurar les preguntes:
1. Respecte a la primera pregunta:
Com aprendran vocabulari nou i complex si no li’l mostrem i expliquem? Vindran un o dos cursos després, al setembre, amb eixe vocabulari adquirit sense haver-lo vist prèviament? Clarament, no. Eixe vocabulari complex (o lèxic de baixa freqüència) es referix al vocabulari rigorós, ric i d’alt nivell. La veritat és que l’única manera que maduren i adquirisquen eixe coneixement i vocabulari és enfrontar-se a ell, usar-lo en classe, explicar-ho. I no cal “esperar que maduren” per a ensenyar-li-ho, com erròniament es creu a vegades. Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) oferixen eixe vocabulari de baixa freqüència, perquè tracten la millor literatura que inclou un lèxic molt ric. És complex? Per descomptat, i per eixa raó es llig el text entre tota la classe i amb ajuda dels i les familiars. S’explica i es debat en classe prèviament a la tertúlia, també a casa i durant la tertúlia. Així es construïx, entre totes i tots, la comprensió i el coneixement sobre eixe text, les seues paraules, estructures i significats. És així com els xiquets i xiquetes que realitzen TLD des d’edats molt primerenques (infantil) adquirixen un nivell avançat, una comprensió de major nivell i una adquisició de vocabulari superior. Ja hem parlat en altres articles de la importància d’adquirir vocabulari per a l’èxit lector.
2. Respecte a la segona pregunta:
Com apreciaran la bona literatura, la millor, si les persones adultes del seu entorn considerem que són “un rotllo” (moltes vegades sense haver llegit eixes obres) i no li l’oferim al nostre alumnat? És un error molt greu considerar avorrit “Don Quixot de La Manxa”, per posar un exemple, quan en realitat relata situacions còmiques i molt divertides a més d’oferir un vocabulari riquíssim i unes temàtiques que preocupen a qualsevol edat com l’amistat, la sinceritat, la lleialtat, l’amor als animals o la salut. El gust per la bona literatura es fa i es crea a força de llegir-la i compartir-la. Mai desenvoluparan gust per Shakespeare, Mary Shelley, Cervantes o Virginia Woolf si no s’acostumen a esta literatura de qualitat. Els qui realitzem TLD corroborem com tot l’alumnat enriquix el seu vocabulari, la seua comprensió lectora, la seua reflexió crítica i millora la seua expressió oral i escrita. Tot això alhora que gaudixen de la millor qualitat literària i les millors autores i autors de la història.
En relació a estos temes nomenats, la Harvard Graduate School of Education ha publicat i explicat alguns treballs en els quals s’involucra la investigadora Catherine Snow i avalen esta perspectiva:
En esta publicació podem vore la importància de compartir lectura en el que anomenen “cercles literaris”, on es parla i debat sobre el que es llig, just com cada vegada més docents realitzen en tertúlies literàries dialògiques. Expliquen ací que compartir la lectura és essencial, en contraposició a una certa tendència que hi ha a demanar a l’alumnat que realitze un resum o conteste un formulari sobre el llibre que ha llegit individualment. Parlar del que es llig fomenta l’hàbit i gust lector, la cultura literària i millora la comprensió i altres habilitats necessàries.
En esta altra publicació veiem un programa anomenat “Word Generation”, enfocat a aportar millores davant les dificultats i desavantatges que suposa per a l’alumnat mancar de suficient vocabulari de baixa freqüència. En este programa també reflectixen el debat i diàleg com a factor clau en l’adquisició de vocabulari. El programa utilitza debat i discussió amb i respecte a eixe vocabulari tècnic i necessari per a l’èxit acadèmic.
Vygotsky ja ens explicava que “el bon aprenentatge és aquell que precedix al desenvolupament”. És a dir, exposar a xiquets, xiquetes i joves a l’ús d’eixe vocabulari i estructures elaborades i complexes facilitarà que l’adquirisquen. Com expliquen en la publicació dels cercles literaris, com més dialoguen i compartisquen les lectures, majors habilitats de comprensió i expressió obtindran, generant un cercle virtuós: l’exposició a la lectura i el diàleg sobre ella provoca millores, i com més hàbils es tornen més freqüència i gust per la lectura desenvolupen, creant de nou encara més millores. Ja sabem, així, que la comprensió lectora, el vocabulari i el gust per la bona literatura l’adquiriran en la mesura en què li ho oferim, i estes guies ens expliquen com podem fer-ho.
