Cada vegada més estudis científics que aconseguixen millores reals per a la ciutadania i la societat utilitzen una metodologia que podem dir “impacte social”. Això és important tant per a les persones investigadores com per als ciutadans i ciutadanes. Per a la investigació, perquè els permet garantir que els seus estudis tinguen un impacte real i, si ja el tenen, augmentar eixe impacte. Per a la ciutadania, perquè els ajuda a identificar els estudis científics que, d’aplicar-se, milloraran les seues vides.
L’impacte social és la capacitat d’una acció per a generar eixa millora en contextos molt diferents.
Este impacte inclou:
- Transferibilitat: Significa que una acció es pot implementar en un altre context.
- Escalabilitat: Significa que una acció es pot implementar a gran escala.
- Replicabilitat: Significa que l’impacte d’una acció en un context es pot obtindre en un context diferent.
- Generalizabilitat: Significa que l’impacte d’una acció en un context es pot obtindre en una població més àmplia.
Sovint, l’impacte social no requerix de grups experimentals i de control. Encara que estos dos grups són necessaris i essencials en alguns tipus d’investigació, en altres casos tenen efectes molt negatius en l’impacte social. Per citar només un exemple, els estudis científics que han aportat les majors millores en els resultats educatius s’han realitzat utilitzant un enfocament metodològic que pot denominar-se impacte social.
Una acció educativa en una escola que aconseguix molt bons resultats es considera exitosa sol si també s’implementa en altres escoles que també obtenen bons resultats, i no s’implementa en escoles que no obtenen estos resultats. Quan esta acció s’emporta a altres escoles per a veure si també funciona en eixe nou context, no és necessari que una altra escola servisca com a grup de control, ja que ja existixen moltes escoles que no apliquen esta acció i, per tant, servixen com a grup de control. Això evita realitzar proves experimentals directament amb els estudiants en etapa escolar. Quan eixa mateixa acció produïx millores similars en els resultats a través de contextos molt diversos, es considera una acció educativa exitosa.
I el mateix ocorre amb els països. Poques coses van ser tan desencertades com els “viatges a Finlàndia” per a veure per què estaven aconseguint bons resultats. Una acció educativa d’un país amb resultats molt sòlids solo es considera exitosa si també s’implementa en altres països que aconseguixen resultats sòlids, i no en països que no ho fan. Amb base en el que sabem hui (encara que això puga ser refutat en el futur amb nova evidència), dels vint països principals a PISA, només un manca de proves externes, i és precisament Finlàndia, els resultats de les quals estan empitjorant més.
Si algú et diu que el mètode científic sempre requerix un grup de control i un grup experimental, sabràs que no està familiaritzat amb la ciència actual i el seu impacte social.