Gloria Giner de los Ríos va nàixer el 28 de març de 1886, a Madrid. Va ser una destacada intel·lectual, professora i escriptora profundament vinculada als ideals de renovació pedagògica de la Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), fundada pel seu oncle Francisco Giner de los Ríos.
Pertanyent a una família eminentment acadèmica, Gloria Giner de los Ríos va completar els estudis de Magisteri i es va incorporar en 1909 a la primera promoció de l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri, obtenint el títol de professora d’Escola Normal. La seua vida professional va estar marcada per un ferm compromís amb l’ensenyança pública i la modernització educativa a Espanya. Va exercir com a docent a Granada i Zamora, i va participar activament en els cercles culturals de l’època, relacionant-se amb figures de la talla de Federico García Lorca i Manuel de Falla.
La seua vida va donar un gir dràstic amb l’esclat de la Guerra Civil i l’arribada de la dictadura franquista. Es va exiliar als Estats Units, on va transformar la seua llar a Washington en un punt de trobada clau per a la comunitat d’intel·lectuals i acadèmics espanyols bandejats.
Durant la seua etapa en l’exili, Gloria va desenrotllar una intensa labor divulgativa i literària enfocada en la història i la geografia, publicant manuals i obres de gran rellevància com a Manual d’història de la civilització espanyola.
Va poder tornar a Espanya en 1965. La seua figura perdura com a símbol de l’avantguarda pedagògica femenina i la resistència intel·lectual.
Este article va ser publicat el 7 de novembre en DF Diario Feminista
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària