Un recent estudi examina com tres variables influïxen en les intencions d’intervenció dels espectadors o testimonis (bystanders) en situacions d’agressió sexual. Estes tres variables que han estudiat són la interiorització de mites sobre la violació, les variables de personalitat i les creences en un món just.
L’estudi es va dur a terme amb una mostra de 139 estudiants d’una universitat nord-americana de grandària mitjana, amb una edat mitjana de 18,7 anys i amb diversitat de gènere i d’identitat racial (incloïa persones blanques, asiàtiques, d’illes del Pacífic, afroamericans, llatins, nadius americans i altres). Les persones participants van llegir escenaris i van respondre preguntes sobre les seues intencions d’intervenció. Presentem a continuació els resultats més significatius.
La hipòtesi que va ser confirmada de manera significativa postulava que les creences optimistes sobre la benevolència del món i la capacitat de controlar l’entorn estarien positivament relacionades amb la intenció d’intervindre. Així, els resultats van mostrar que les persones amb creences més positives sobre el món i la humanitat eren més propenses a intervindre. Això dona suport a models d’intervenció que consideren que les normes socials i les expectatives influïxen en el comportament. Les creences que el món és just i controlable van ser predictors significatius de la intenció d’intervindre.
Estes troballes suggerixen que els programes d’intervenció d’observadors passius haurien d’enfocar-se a canviar les creences sobre el món. En este sentit, promoure converses en les quals es destaca i es posa en valor la solidaritat i bondat de persones pot ser molt important. Per exemple, portant la intenció d’intervindre a la crisi per la DANA, podem centrar-nos en les coses que van malament, en els errors de gestió, o en els covards que aprofiten per a robar. Però això no porta a augmentar les ganes d’actuar i intervindre. No obstant això, si posem el focus en les accions de solidaritat, amistat i amor de centenars de milers de persones, això probablement ens ompli el cor per a sumar-nos i fer més i més per millorar les situacions injustes.
L’optimisme és intel·ligent, i es pot practicar amb la millor ferramenta que tenim els humans: el diàleg basat en els millors sentiments. A partir d’ací, serà només qüestió d’aprendre els mecanismes més efectius per a intervindre, ja siga davant una situació d’assetjament, o davant una catàstrofe natural. Com es van dir dos científics que van millorar moltes vides, «tu i jo som bons, però junts som meravellosos».
