En anteriors articles d’esta sèrie hem pogut llegir sobre la importància d’estimular el llenguatge des d’edats primerenques, sempre amb la mirada inclusiva posada a l’aula i en cada xiquet i cada xiqueta que hi ha en ella.
Hui ens centrarem en un article científic publicat en la revista Frontiers: Per què alguns xiquets parlen més tard que uns altres? (Aprofitem l’ocasió per a recordar que les diferents seccions de Frontiers for Young Minds compten amb una increïble varietat d’articles científics adaptats per a xiquets i xiquetes, un excel·lent repositori de materials per a planificar espais de diàleg o tertúlies científiques a les escoles). A partir de l’article esmentat, extraiem algunes claus que poden ajudar-nos a les nostres aules cada dia.
- Alguns factors que poden influir en la parla tardana inclouen naixements prematurs, sota pes en nàixer o antecedents familiars de retard del llenguatge. A les aules on organitzem grups interactius fomentem interaccions diverses que acceleren l’aprenentatge i el desenrotllament del llenguatge.
- Existixen diferents perfils de parla tardana: parlants tardans que es recuperen ràpidament i altres amb dificultats persistents. Per això tindrem molt en compte a l’aula a este alumnat, estimulant el llenguatge en totes les seues àrees. Per això, cada vegada més professionals fomentem espais de diàleg de qualitat, com les tertúlies dialògiques.
- Els xiquets i les xiquetes que parlen tard solen tindre dificultats per a entendre paraules, la qual cosa limita el seu vocabulari i el seu domini del llenguatge. Les actuacions nomenades anteriorment ajuden també a l’aprenentatge de nou vocabulari i al domini del llenguatge.
- Quan el desenrotllament del llenguatge és tardà, els xiquets i xiquetes solen usar més gestos que els qui parlen a l’edat esperada. Esta clau ens mostra la importància d’afavorir que els xiquets i xiquetes parlen i que siguem les persones adultes els qui modelem i donem temps i lloc al seu llenguatge, evitant interrupcions o conductes que reduïsquen la necessitat de parlar, com respondre a peticions fetes només mitjançant gestos en casos en què podrien intentar repetir verbalment després del nostre model.
- Jugar, llegir contes i fer preguntes que animen a parlar són activitats recomanades per a l’estimulació del llenguatge oral. La clau és afavorir també l’aprenentatge de la lectura des d’edats primerenques.
A l’aula d’infantil, hem de continuar creant espais per a l’estimulació del llenguatge, sempre basant-nos en la millor font, la ciència, i aplicant les actuacions educatives d’èxit que s’han anat esmentant. Així mantindrem altes expectatives cap a la infància, oferint la millor educació a tot l’alumnat sense distinció i donant més a qui més necessita.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"