Vaig fer el doctorat en la Facultat d’Educació de Wisconsin-Madison, que és la que està primera en el rànquing universitari mundial entre totes les facultats d’educació. Precisament el tema de la tesi va ser com les tertúlies dialògiques contribuïxen moltíssim a superar la violència de gènere. Va suscitar un extraordinari interés que encara es continua mantenint i augmentant en eixa facultat.
Els qui publiquen que les tertúlies dialògiques no tenen validades científicament les seues grans millores de resultats mentixen i saben que mentixen. Si us ho diuen, pregunteu-los quina altra actuació té millors resultats i més validats científicament. Així quedarà clar que mentixen perquè no els importa perjudicar l’educació, la convivència i el benestar de la infància sense obtindre rendiment interessat d’eixe empitjorament. Entre les seues mentides diuen que, en eixes bases científiques de tertúlies dialògiques, està la indicació que es pressione a participants a explicar coses íntimes, i que es demana al professorat que no intervinga per a frenar-ho. És just al contrari, es forma al professorat perquè promoga una dinàmica en la qual les mateixes xiquetes i xiquets eviten que es produïsquen eixes situacions. Està demostrat científicament que s’aconseguix més així perquè d’eixa forma no es fa només durant la tertúlia, sinó també al pati i en les seues comunicacions per internet. Indica molta ignorància sobre la infància, l’educació i la ciència pensar que és més eficaç la intervenció del professor o professora, que en tot cas es produïx només durant l’horari de la tertúlia.
On sí es comet eixe error no és en les tertúlies dialògiques, sinó en alguns tallers d’educació sexual i emocional en els quals fins i tot es pressiona a menors d’edat, sense permís dels seus familiars, perquè expliquen coses de la seua sexualitat, fins i tot si es masturben o no. Resulta significatiu que els qui diuen eixes mentides sobre tertúlies dialògiques callen sobre eixes pràctiques que estan destrossant les vides de la infància. Hem comprovat en entrevistes que a moltes de les persones que diuen eixes mentides els donen morb eixes pràctiques i els molesta que les tertúlies dialògiques no sols no les facen, sinó que formen a la infància per a no acceptar-les. Però la prova del cotó és que, a eixes persones que mentixen així, els pregunteu què fan elles, quines millores introduïxen, i on estan validades científicament. No dediquen les seues energies a millorar les vides de la infància, sinó a tractar de destruir als qui sí que les millorem.
⇒ Llig ací tots els articles del monogràfic «Atacs mediàtics a l’educació»
Imatge: Freepik
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison