Les comunitats d’aprenentatge van estar des de l’inici, estan i estaran obertes a totes les actuacions que demostren científicament que generen la major millora de resultats, el major impacte social. Van nàixer en un context de guerres i imposicions metodològiques que, com que tenien mals resultats, es dedicaven a justificar-los atacant als qui sí que estàvem aconseguint bons resultats. Atacaven la paraula somnis dient que acabarien en malsons, els resultats dient que l’important eren els processos, la paraula èxit dient que eixe era el model neoliberal, la ciència dient que l’educació no era medicina, les altes expectatives dient que el nivell educatiu depenia del nivell socioecònomic, etc. En eixe context podien dedicar-se a les guerres metodològiques, perquè no hi havia criteri científic per a vore la seua influència en els resultats.
En eixa situació, va haver-hi postures (fins i tot de persones que treballaven en comunitats d’aprenentatge) que deien que en els grups interactius les activitats havien de fer-se amb metodologia de projectes, o amb un determinat enfocament metodològic de la lectura. Vam aclarir que les evidències científiques ja disponibles fa moltes dècades mostraven que eixes guerres i imposicions metodològiques empitjoraven els resultats. Hi ha hagut i hi ha grups interactius amb molt excel·lents resultats que organitzen les seues activitats amb molt diverses metodologies. La investigació excel·lent aporta evidències científiques d’impacte social sense necessitat de fer perdre temps a les escoles que tan intensament estan treballant per aconseguir les millores de resultats. Hi ha avaluacions institucionals com PISA, PIRLS, proves de diagnòstic que aporten dades sobre si hi ha millora o no de resultats en alguns dels aprenentatges. Hi ha també avaluacions internes que fan les pròpies escoles. Hi ha també enquestes internacionals de valors i altres que aporten ítems que després són comparables entre la nostra escola, el nostre país i el món.
Sempre vam rebutjar que vingueren a avaluar grups i persones amb escales validades, instruments dels qui s’autonomenaven capaços per a analitzar el que estàvem fent i per a proposar com modificar-ho. Malgrat eixa oposició, alguns d’eixos grups han aconseguit imposar-se en algunes comunitats d’aprenentatge i han perjudicat seriosament els seus resultats; en algunes ocasions han destruït el projecte en elles. Eixa oposició que vam iniciar en Comunitats d’aprenentatge s’ha convertit ara en un requisit de la investigació científica en tots els àmbits. Un requisit és l’impacte social: cap instrument pot aplicar-se en una escola si no ha demostrat prèviament que la seua aplicació ha millorat els resultats en algun lloc, igual que no poden aplicar-se en un hospital medicaments que no han demostrat superar el problema de salut en qüestió. Fer-ho va contra tot criteri científic i ètica, i usa a la infància com a conillets d’índies per a altres interessos. Disfressar els dogmatismes metodològics, per exemple, d’altes o baixes expectatives és molt greu; les altes expectatives són un requisit de qualsevol actuació educativa d’èxit i, per tant, dels grups interactius. Però cal deixar molt clar que això no depén de les opcions metodològiques.
Per favor, totes les persones i grups investigadors que volen contribuir al dret a l’educació, que vinguen a les escoles a fer de voluntariat i simultàniament investiguen en les línies de la investigació del màxim nivell d’excel·lència mundial que ha permés eixes millores de resultats. Que no vinguen a provar si la seua ocurrència funciona o si les escales validades en les quals creuen servixen per a alguna cosa.
[Imatge: Freepik]
Professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona
Professora de la Universitat de Barcelona