La literatura científica internacional ha aclarit la millora de resultats que generen les tertúlies dialògiques en les diverses dimensions de l’educació i de la vida humana. Persones de ciència de diferents disciplines, països i enfocaments analitzen i publiquen nous elements d’esta realitat ja consolidada. Professionals, familiars, alumnat, voluntariat, ciutadania, administracions, organitzacions recreen dia a dia esta actuació educativa d’èxit en nous i diversos contextos.
Perquè estes millores es mantinguen i amplien, és important analitzar i debatre les dinàmiques que les potencien i les que les empitjoren. Una d’eixes dinàmiques que les empitjoren ve preponderantment del món acadèmic, per part de persones que tracten d’atribuir estes millores a altres factors distints de la tertúlia dialògica. Dins d’eixa dinàmica, un corrent que ha pres força últimament és dir que cal analitzar els tipus de diàlegs que es produïxen en les tertúlies i que generen eixes millores. Per a realitzar el que anomenen els seus estudis, partixen de codificacions que res tenen a vore amb les tertúlies dialògiques i que han sigut fetes per persones que no han creat actuacions que generen eixes millores.
Cap d’eixes codificacions servix per a analitzar les tertúlies dialògiques. De fet, la diversitat de la TD és tal, que les modalitats d’eixes codificacions que es produïxen en elles són totalment diferents i, no obstant això, cap d’elles és la que aconseguix les millores. Potser s’entén millor esta situació comparant-la amb com, al principi de les Comunitats d’Aprenentatge, hi havia els qui volien atribuir el seu èxit a una modalitat metodològica determinada. Alguna anàlisi d’escoles que eren Comunitat d’Aprenentatge i feien metodologia de projectes concloïa que les millores es produïen només si es feia eixa metodologia i no altres. No obstant això, les anàlisis científiques van deixar molt clar que les millores s’obtenien amb independència de les diferents opcions metodològiques de les Comunitats d’Aprenentatge. El mateix passa amb les tertúlies dialògiques.
Per a vore la falta de rigorositat i de nivell d’eixes anàlisis, és suficient comprovar com obvien el treball del màxim nivell d’excel·lència que es porta fent des de fa dècades sobre els components del diàleg igualitari i, en general, l’aprenentatge dialògic, que sí que genera eixes millores. En eixos que anomenen els seus estudis, ni tan sols s’esmenta l’extraordinari treball sobre actes comunicatius dialògics i actes comunicatius de poder que tant estan aclarint no sols les tertúlies dialògiques sinó el conjunt de les relacions humanes.
Imatge creada amb IA en Gemini
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi