A l’alba de l’1 de setembre vaig eixir a caminar per un bosc menut, després d’una nit de forts vents que havien assotat la zona. Vaig trobar un vell salze derrocat, les branques vençudes del qual eren sostingudes per altres arbres, com a braços poderosos que es negaven a deixar-lo caure. Les seues arrels també estaven abraçades a les d’altres arbres veïns, com a poderosos tentacles. Aquella escena em va commoure: potser els arbres ens donen lliçons de solidaritat que necessitem?
Els científics han demostrat que els arbres sobreviuen mitjançant diverses formes de cooperació i interdependència mitjançant arrels que funcionen com a xarxes subterrànies. Llavors vaig comprendre que nosaltres hauríem d’aprendre a sostindre’ns quan algú cau, en lloc de destruir-nos.
Seguint este argument, el Dia de l’Arbre no sols es limita a posar per a les xarxes socials, sinó que és una oportunitat per a sembrar solidaritat en la consciència dels nostres xiquets i xiquetes i jóvens. L’educació té la responsabilitat de formar persones capaces de conviure, cuidar i protegir, com succeïx en un bosc on arbres, herbes, aus i altres éssers construïxen junts el cicle de la vida.
Conscient d’esta genuïna solidaritat ambiental, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va establir el Dia Mundial de l’Arbre a partir de 1974, que coincidix amb la celebració del Dia de l’Arbre al Perú cada 1 de setembre. Una data en la qual rendim un homenatge als arbres, que són els nostres amables pulmons verds que ens ajuden a viure millor, de tal manera que, si escassegen els arbres, la vida de la humanitat ingressarà a un carreró poc saludable.
Basta mirar el nostre entorn: molts col·legis, instituts i universitats a penes lluïxen alguns arbres en els seus voltants. Llavors, com podem educar una societat ecològica si les nostres institucions educatives no s’atrevixen a predicar amb l’exemple? Educar ambientalment significa sembrar, cuidar i protegir arbres, transformant els nostres espais educatius en autèntics models de sostenibilitat.
Així mateix, els carrers i avingudes necessiten més arbres i són els ciutadans, les ciutadanes i els municipis els responsables de plantar-los i cuidar-los. Esta tasca constituïx una responsabilitat compartida, com a part d’una cultura ciutadana compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que impulsa una vida saludable.
Quan un arbre cau, uns altres el sostenen; si aprenem esta lliçó ecològica, podrem construir una societat solidària i cada vegada amb més arbres i menys aïllada.
Imatge: Magnific
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.