REFUGE-ED ens evidencia que la integració socioemocional amb èxit de refugiats, sol·licitants d’asil i migrants a les comunitats d’acollida no només depén de la naturalesa de les intervencions educatives que es realitzen i del suport psicosocial i de salut mental (SMAPS) que reben, sinó també de la seua pròpia participació al procés. Han de ser veritablement concebuts com a agents actius i dinàmics en tot el procés d’implementació, i cal reconéixer la seua agència humana. Les persones afectades per emergències han de ser vistes, sobretot, com a participants actius en la millora del benestar individual i col·lectiu, en lloc d’usuaris passius de serveis dissenyats per altres per a ells.
Les comunitats d’aprenentatge són entorns educatius que han acordat no només basar el model educatiu en la implementació d’actuacions educatives d’èxit (AEE), sinó també gestionar-se mitjançant un enfocament dialògic integral. Es garantix així que cada veu de la comunitat educativa compte: docents, estudiants, familiars, cuidadors, educadors de menjador i altres parts interessades rellevants. Es guien per l’aprenentatge dialògic que resulta de les interaccions que tenen lloc en un diàleg igualitari. Estes interaccions estan orientades a la creació i l’adquisició de nous coneixements, que sorgixen del consens.
Tant l’aprenentatge dialògic com l’enfocament comunicatiu de la investigació estan inherentment relacionats, ja que es basen en premisses similars sobre la centralitat del diàleg igualitari, sobre com entenem, concebem i construïm la realitat social.
Al nostre centre hem pogut comprovar a través d’assemblees, comissions, tutories, tertúlies pedagògiques dialògiques… com les famílies, en general, però especialment les persones sol·licitants d’asil o migrants, se senten part de l’escola quan els dónes l’oportunitat de participar-hi i compartir els seus punts de vista i opinions.
Esta participació al centre i a les aules dels seus fills i filles, a través de les AEE, els fa sentir l’escola com un espai propi i segur. Este intercanvi d’informació i d’experiències omple de sentit i d’il·lusió el procés d’acollida perquè se senten partícips de la seua transformació en el nou espai educatiu. Però també dota de moltíssim sentit la nostra actuació com a professionals de l’educació i el paper del centre educatiu com a espai de transformació social. Escoltar-los ens empodera a la nostra professió. Per això, el diàleg igualitari ens beneficia mútuament.
M’emociona pensar en una mare argentina del nostre centre que expressava com el fet de preparar les tertúlies literàries dialògiques amb el seu fill a casa l’havia ajudat a conéixer més el seu fill, dialogant amb ell sobre diversitat de temes, i a no subestimar el criteri del xiquet, perquè a través d’aquells diàlegs l’havia pogut conéixer més. I com, a través de la seua participació a les aules del col·legi com a voluntària dels grups interactius, se sentia part de la comunitat i més integrada a la localitat. O el cas d’una altra mare del Perú que expressava com, a través del model dialògic de prevenció i resolució de conflictes que duem a terme al centre i les interaccions dialògiques que li proporcionaven les diferents AEE que es feien a l’aula del seu fill, ell havia aconseguit ràpidament sentir-se en un espai segur i amb bons amics i amigues. D’esta manera, el xiquet no pensava en la idea de tornar al seu país d’origen, i això feia que els pares pogueren superar millor l’enyorança i les pors de sentir-se en un país aliè, allunyats dels seus costums i dels seus familiars.
En definitiva, els centres que funcionen com a comunitats d’aprenentatge i l’estructura organitzativa que requerix la interacció dialògica permeten que professorat, famílies i alumnat puguem entaular llargs i continus diàlegs sobre la base teòrica de l’aprenentatge dialògic, així com sobre els aspectes pràctics del mateix. Això permet desenvolupar una major consciència dels principis que sustenten estes pràctiques i ens permet avançar en un procés de cocreació dialògica perquè, com expressa Ramón Flecha al llibre Compartiendo palabras:
«Cada persona exclosa és una pèrdua irreemplaçable per a tots els altres.»
