Segons Bourdieu, les classes populars viuen en un univers tancat del qual no poden eixir. Al professorat que intenta obrir portes perquè puguen accedir a la cultura els desqualifica com a innocents partidaris de la bona voluntat cultural que pretén l’impossible. Com és possible que hi haja tant de professorat que seguix, admira o considera gran intel·lectual a qui els menysprea? Com és possible que hi haja tant de professorat universitari que considera la seua aportació com una gran teoria sociològica, si mai ha servit per a millorar els resultats de cap escola, ni cap altra millora social, ni resistix la més mínima argumentació ni evidència?
Una de les claus és com de farragosos són els seus llibres, que fan que es parle i escriga d’ells sense haver-los llegit i entés. Només com a exemple pose les primeres paraules del concepte més famós:
«Estructura estructurant, que organitza les pràctiques i la percepció de les pràctiques, l’hábitus és també estructura estructurada: el principi de la divisió en classes lògiques que organitza la percepció del món social és al seu torn producte de la incorporació de la divisió de classes socials.»
La professora de la Facultat de Salut Pública de Harvard, Rima Rudd, ja va demostrar que hi havia metges que parlaven amb un llenguatge comprensible a pacients amb estudis universitaris i amb un llenguatge més críptic a pacients amb baixos nivells d’estudis. En el cas de les ciències socials, eixa voluntat que no s’entenga el que es diu és amb freqüència una forma, com va dir Chomsky, que no es descobrisca que no es té res valorable que dir. Si una teoria social és rigorosa i millora la societat, és comprensible per tot el món.
Una altra de les claus és que, com que no millora res en la pràctica, ni té rigorositat teòrica, servix per a justificar als qui tampoc milloren mai res en la pràctica, ni lligen ni dialoguen els llibres que sí que ho fan. Si algú intenta millorar els resultats educatius del seu alumnat i no ho aconseguix, troba en Bourdieu qui li diu que és perquè és impossible, a causa del baix nivell socioeconòmic o capital cultural de les seues famílies. Pitjor encara és quan ni tan sols volen intentar-ho, eixos són els majors defensors de Bourdieu.
Hi ha altres claus, com la descoberta per les investigacions científiques sobre socialització preventiva: el discurs coercitiu que obliga a valorar més a qui menysprea i menys a qui millora la vida. Però això queda per a altres articles.
