Grace Hopper és una de les figures més influents de la història de la informàtica, una pionera el treball de la qual va transformar la manera en què els éssers humans es comuniquen amb les màquines. El seu llegat no sols es troba en els avanços tècnics, sinó també en una manera de pensar que va fer que la tecnologia fora més accessible i humana.
Grace Hopper va nàixer el 9 de desembre de 1906, a Nova York. Des de molt jove va mostrar una curiositat insaciable per entendre com funcionaven les coses. Es conta que, quan era xiqueta, va desmuntar diversos rellotges per descobrir-ne el mecanisme intern. Aquesta inclinació per l’anàlisi i la lògica la va portar a estudiar matemàtiques i física al Vassar College, i posteriorment a obtindre un doctorat en matemàtiques per la Yale University, una cosa poc habitual per a una dona en aquella època.
Durant la Segona Guerra Mundial, Hopper es va unir a la Marina dels Estats Units, on va començar a treballar amb un dels primers ordinadors de gran escala: el Harvard Mark I. Aquest contacte marcaria el rumb de la seua carrera.
En un moment en què la programació consistia a escriure instruccions complexes en llenguatge màquina, Hopper va tindre una idea revolucionària: potser els ordinadors podrien entendre instruccions més pròximes al llenguatge humà.
A partir d’aquesta intuïció, Grace Hopper va desenvolupar un dels primers compiladors, un programa capaç de traduir instruccions escrites en un llenguatge comprensible per a les persones a codi que les màquines poden executar. Aquest avanç va ser fonamental per al desenvolupament dels llenguatges de programació moderns.
El seu treball va contribuir directament al desenvolupament de COBOL (Common Business-Oriented Language), un llenguatge dissenyat per a aplicacions comercials que va permetre que empreses i administracions adoptaren la informàtica de manera massiva. COBOL va introduir una sintaxi més pròxima a l’anglés, cosa que en va facilitar l’aprenentatge i l’ús.
A Grace Hopper també se li atribueix la popularització del terme «bug» per a referir-se a una fallada informàtica. L’anècdota conta que, en investigar un error en el Mark II, van trobar una arna atrapada en el sistema. Encara que el terme ja existia, Hopper va ajudar a consolidar-lo en el vocabulari de la informàtica.
Més enllà d’aquesta història, la seua verdadera contribució va ser promoure una cultura tecnològica basada en la claredat, l’eficiència i la innovació. Defensava la idea que la programació havia de ser accessible i comprensible, no un camp restringit als especialistes.
Al llarg de la seua vida, Grace Hopper va rebre nombrosos reconeixements i va arribar a assolir el rang de contraalmirall de la Marina estatunidenca, un assoliment excepcional. Després de la seua mort el 1992, la seua influència no ha deixat de créixer.
Hui en dia, el seu nom està associat a iniciatives que promouen la presència de les dones en la tecnologia, com la Grace Hopper Celebration, una de les majors trobades de professionals de la informàtica del món.
Grace Hopper no sols va contribuir al desenvolupament tècnic de la informàtica, sinó que en va canviar la filosofia. Gràcies a la seua visió, els ordinadors van deixar de ser màquines inaccessibles per a convertir-se en eines útils per a la societat. La seua vida demostra que la innovació no consisteix únicament a crear alguna cosa nova, sinó a fer que aquesta cosa siga comprensible i útil per a tothom.
Este article va ser publicat el 28 de març de 2026 en Diario Feminista
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària