Vigotski és un dels referents més importants hui dia en els àmbits de la psicologia del desenrotllament i l’educació. Va realitzar la major part de la seua obra entre 1924 i 1934, fins que va morir a causa de la tuberculosi. En eixe període va escriure prop de 200 treballs científics, entre ells els seus principals llibres; va crear o va organitzar institucions per a l’atenció de xiquets amb discapacitat; va exercir com a docent, i va desenrotllar la psicologia com a ciència, vinculant-la amb l’educació.
Per les seues grans aportacions en un temps tan breu, se’l considera un geni, tant hui com en la seua pròpia època, ja que tant Luria com altres col·laboradors ho consideraven així. Era una persona amb un gran coneixement i un marcat interés humanista.
Com sol ocórrer amb les persones que arriben a ser considerades genis, va créixer en una família culta, i va despertar un gran interés pel coneixement, el raonament i les arts. Tant en la seua família nombrosa (eren huit germans i germanes), com en altres espais en els quals va participar posteriorment (per exemple, seminaris), va prendre part des de xicotet en reunions on es mantenien converses riques i estimulants de manera sistemàtica. Això va influir en la seua visió dialèctica i en la idea que el raonament s’interioritza a través del diàleg social i la interacció.
A la Rússia tsarista, per a un jueu era molt difícil accedir a la universitat. Les restriccions eren severes, i una d’elles establia que només podien accedir tres jueus per cada cent places, però ho va aconseguir. Es va matricular en Medicina, encara que de seguida es va canviar a Dret en la Universitat de Moscou. Allí no existien estudis de Filosofia, Història o Literatura, que eren els que més li interessaven i en els quals sempre s’havia format. Per això, també es va matricular en la Universitat Popular Shanyavsky, una institució lliure que acollia a importants intel·lectuals i que, encara que no tenia reconeixement oficial, li va permetre continuar els seus estudis.
El seu interés era descobrir els mecanismes psicològics relacionats amb la creació literària i les qüestions semiòtiques, ja que pensava que aprofundir en eixos temes era aprofundir en l’origen de l’ésser humà i de la cultura. En els últims anys de la seua vida va reprendre els estudis de medicina, convençut que els problemes d’organització i desenrotllament de les funcions superiors, que sempre havia estudiat, podrien ajudar a replantejar els problemes neurològics.
Els seus estudis universitaris i posteriors van coincidir amb l’època de la Revolució Soviètica, i va desenrotllar una intensa activitat cultural vinculada amb la literatura, el cinema i el teatre, a més d’una important labor científica. No treballava de forma aïllada, sinó mitjançant el diàleg i la col·laboració amb altres, com Luria i Leontiev, a més de molts altres autors europeus. Les seues inquietuds li van portar a participar en congressos i debats.
Encara que tenia una orientació marxista, no era dependent de la ideologia marxista, i per això va tindre problemes en els últims anys de la seua vida; després de la seua mort, la seua obra va ser silenciada a partir de 1936. Pensament i llenguatge es va tornar a publicar en 1956 i es va traduir a l’anglés en 1962.
Una de les seues aportacions més rellevants a l’àmbit educatiu és la idea que el desenrotllament personal és resultat de la interacció social, és a dir, que l’aprenentatge precedix al desenrotllament, i no al revés, com s’ha generalitzat en el nostre sistema educatiu. No hi ha una cosa dins del xiquet que simplement haja d’eixir, i no s’ha d’esperar que això ocórrega com si fora fruit d’un desenrotllament innat. Al contrari, el desenrotllament es produïx gràcies a l’aprenentatge, a la cultura, a la interacció, i és això el que dona lloc al que apareix. Encara que en Pensament i llenguatge contradiu moltes de les idees de Piaget en eixa línia, en el nostre context encara es continuen tenint més en compte els plantejaments de Piaget, malgrat estar ja superats científicament.
La LOGSE, en nom d’un Vigotski mal interpretat, afirmava que calia adaptar-se a l’entorn. No obstant això, el que Vigotski plantejava en realitat era transformar eixe entorn, sobretot els contextos més vulnerables de la societat, perquè puguen donar-se interaccions riques, així com aprenentatge i desenrotllament.
Per a acabar, poden destacar-se algunes altres de les idees que defenia: segons Vigotski, adaptar-se al ritme i a les dificultats de l’alumnat només servix per a deixar-los arrere; l’ensenyança de la lectura, com explicava Montessori, ha de començar a edats primerenques perquè es desenrotlle quan arribe el moment, i perquè els xiquets puguen llegir amb facilitat als 4 anys; i la creativitat es desenrotlla en un entorn cultural ric, basant-se en les millors obres artístiques.
Salvant les distàncies, Vigotski s’ha comparat amb freqüència amb el músic Mozart, ja que els dos, a més d’haver viscut poc de temps, van mostrar una gran versatilitat i una capacitat per a vore les coses de manera oberta i des de diferents perspectives.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera el 26 de juny de 2020]
[Imatge creada per IA amb ChatGPT i fotografies lliures de drets]
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi