El desenvolupament dels processos psicològics superiors, de Lev S. Vygostki

Si pensem en algun autor o autora que haja marcat les teories de l’aprenentatge durant la història, segur que moltes persones que han estudiat magisteri, pedagogia, psicologia o ciències socials destacarien Lev Semionovich Vygostki.

Els seus plantejaments han sigut de gran ajuda a la pràctica perquè han contribuït perquè puguem comprendre com funcionen els processos mentals durant l’aprenentatge i quines són les claus subjacents als procediments que porten al desenvolupament de les capacitats mentals.

La concepció social de pensament i de llenguatge és una de les claus que Vygostki va plantejar, valorant la cultura i la societat com a elements indispensables per al desenvolupament individual de la persona. Actualment, podem implantar a les aules entorns on es genera aprenentatge entre persones al voltant de les creacions destacades a la cultura.

D’esta manera és com Vygotski va concebre que el xiquet o xiqueta aprén. El llenguatge no només forma part del contacte i la interacció amb els altres, sinó que també mediatitza i regula la pròpia conducta. Esta idea complexa d’interacció (inter-intra), en què la persona aprén del seu entorn gràcies al llenguatge, permet interioritzar este llenguatge per a impulsar l’aprenentatge, la regulació de la persona i la seua conducta. L’enllaç entre la història social i la història individual és el que produix l’aprenentatge i el desenvolupament posterior de la persona. Tal com expressa Vygostki, tota funció apareix dues vegades: primer a nivell social i, més tard, a nivell individual. 

Una altra idea clau que mostra l’autor en este llibre, i que és molt útil en el dia a dia de l’educació, és que l’aprenentatge precedix el desenvolupament. Amb això es pot trencar el mite que cal esperar el desenvolupament per a poder treballar determinades capacitats. La persona aprén gràcies a la intervenció i la interacció i, amb això, es desenvolupen les capacitats mentals.

La zona de desenvolupament proper (ZDP), que va definir l’autor, és una idea molt pràctica per a ser tinguda en compte a les aules. Treballar, cada dia, a la part alta d’esta zona és el que permet que la persona avance, aprenga i es desenvolupe de manera òptima, ja que la ZDP es defineix com la distància entre allò que la persona sap fer sola (zona desenvolupament real) i allò que sap fer en interacció amb els seus iguals i amb la col·laboració d’un adult (zona de desenvolupament potencial). Això passa quan es creen interaccions de qualitat, en qualsevol entorn. En el cas d’alumnat amb algun tipus de dificultat, aquest concepte de ZDP cobra una dimensió especial per a mantindre les altes expectatives amb interaccions d’alta qualitat.

Treballar dia a dia d’acord amb este tipus d’idees permet l’acceleració a l’aprenentatge, provocada per interaccions potents que fan que, de manera repetida, allò que fem amb ajuda d’altres persones es vaja convertint en allò que sabem fer sols i soles.

La lectura, anàlisi i tertúlia sobre este llibre de Vygostki permet que el professorat aprenguem, alhora, com aprén el nostre alumnat i com podem generar este aprenentatge. És així com entrem a l’aula a muscles de gegants, gràcies a poder debatre estes idees, perquè ens passa el mateix que a l’alumnat: interactuem amb altres persones parlant sobre estes idees (inter) per a després poder interioritzar-les (intra) i portar-les a les nostres realitats per a generar interaccions de qualitat, plenes d’aprenentatge i desenvolupament.

[Més recomanacions de lectures que milloren el món de l’educació]

image_pdfPDF
+ posts

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.