En el debat actual sobre evidència i educació, hi ha alguns “experts” que estan introduint, com si foren evidències, faules basades en la seua ignorància del greu mal que al llarg de la història ha fet als drets humans, a l’educació i a la ciència la subordinació de la pròpia ciència a les ideologies o idees particulars de determinats individus o grups.
A principis dels anys setanta, alguns sectors que anteriorment s’havien oposat a la independència de la ciència respecte de la ideologia van passar, de manera sobtada, a proclamar-se defensors del que van anomenar la revolució cientificotècnica. En eixe context, hi havia els qui presentaven el materialisme dialèctic com l’únic enfocament vàlid per a abordar els debats científics, i consideraven materialisme i *empiriocriticismo de Lenin com l’obra fonamental, quasi sempre sense haver-la llegit. Tot i que aquell adoctrinament em resultava insuportable, em vaig veure obligat a llegir el llibre per a poder contribuir a aclarir el debat. Em va escandalitzar com l’autor s’atrevia a criticar les aportacions d’Ernst Mach, de les quals Einstein deia que havien sigut claus per a formular la seua teoria; també em va escandalitzar que escriguera sobre eixe tema sense saber res d’Einstein. Així s’entenia que els qui es posaven eixes lents no veien la ciència, igual que passava als qui van criticar a Copèrnic i Galileu. La seua oposició a la ciència facilitava la seua simpatia cap a determinades dictadures i perjudicava molt els resultats educatius, a canvi d’adoctrinar a l’alumnat en les seues pròpies idees, especialment als sectors més desfavorits, augmentant així les desigualtats.
Ara també hi ha alguns que, després d’obviar o fins i tot oposar-se durant dècades a les escoles, professorat i famílies que han implementat les evidències científiques, pretenen ara liderar eixa ja inevitable transformació, tornant a obviar i fins i tot a criticar a eixes escoles. Alguns fins i tot pretenen fer-ho sense que existisca cap evidència científica que el que fan o publiquen haja millorat mai els resultats de cap escola. En una dinàmica diferent, que sí que millora els resultats educatius, cada vegada més escoles tenen com a referents altres escoles que ja els han millorats i les teories i referents amb les quals ho han aconseguit.
[Imatge: Freepik]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.