Cada vegada més persones, de més països, em pregunten per xarxes en privat si és fiable la ponent que està fent una formació o el tuiter que tenen de referència. Sempre intente que aprenga a buscar-ho cada persona que ho pregunta. Suposem que la ponent parla de la utilitat o no de basar-se en els estils d’aprenentatge de cada individu. Situa com a referència d’aquest tema l’article The Enduring Appeal of ‘Learning Styles’ d’una autora anomenada Scott. Hem de saber fins a quin punt s’ha validat científicament o no aquest article:
Minut 1:
- Posem a Google el títol de l’article entre cometes
- Premem a l’entrada on ve aquest títol i amb aquesta URL: https://journals.sagepub.com
- Mirem l’Impact Factor de la revista (a la part superior) que és 2,415, que és un indicador de les persones investigadores que el citen un any concret als seus propis articles.
En un minut, ja hem sabut que la revista està validada científicament, hi ha persones investigadores que llegeixen els seus articles i algunes els consideren tan importants com per citar-los. Si volem emprar un minut més, podrem saber fins a quin punt està validada.
Minut 2:
- Premem Impact Factor per a vore si això és molt o poc en l’àmbit de la revista i veiem els tres rànquings més validats: Journal Citation Reports, Scopus i Google Scholar.
- Cadascun d’aquests tres rànquings té una manera de calcular l’impacte. Dels tres, si en premem un, per exemple, el Journal Citation Reports, veiem que és aquest rànquing el que la revista ha triat per a posar el seu Impact Factor: 2.415.
- Veiem que a més posa 137 de 267. És a dir, hi ha 267 revistes indexades en aquest àmbit, per la qual cosa amb 137 no arriba per poc al segon quartil (Q2) i està al tercer (Q3). Encara que estaria millor que fóra Q1, que siga Q3 vol dir que està validada científicament; per fer un símil, ha tret el títol de magisteri amb una nota final d’aprovat alt, encara que no d’excel·lent. Això està bé tenint en compte que molts ponents presenten propostes ocultant que no han obtingut cap validació científica, és a dir que, usant aquest símil, no han aprovat les assignatures del grau de magisteri, no tenen el títol.
Minut 3:
Al minut 2, hem aconseguit saber la validació científica de la revista, però no de l’article. Public Library of Science (PLOS) va ser una iniciativa de persones de ciència sense ànim de lucre contra el negoci i el control d’editorials tradicionals de les revistes que cobren per llegir-les i que, per tant, no estan a l’accés lliure i gratuït de la ciutadania. PLOS, agent actiu de la ciència oberta, va llançar la idea molt encertada de tenir en compte l’impacte de l’article i no de la revista, que poden ser totalment diferents. El Altmetrics requeriria un altre article com aquest, però ací vorem només aquest punt en concret.
- Tornem enrere i premem “Metrics and citations”, veient que té 47 cites a la Web of Science. És a dir, que des de l’any 2010 quan va ser publicat, 47 vegades persones investigadores l’han citat en els seus propis articles científics.
Moltes i molt diverses persones m’han agraït aquestes indicacions. Espere amb aquest article fer públiques aquestes instruccions i així col·laborar amb la comunicació de la ciència a la qual tota persona té dret i que és tan clau perquè l’esforç, per exemple del professorat genere millores de resultats. Per descomptat, només són unes primeres indicacions que després cal anar precisant, però aquesta primera part, si s’ha entès, us serà molt útil per a evitar enganys. Benvingudes seran les crítiques que així ajudaran a clarificar millor allò que és difícil fer en tan poc espai. No obstant això, la majoria de les crítiques que s’estan fent a les revistes científiques no són certes, com ja he clarificat en un article anterior, la lectura i referència del qual us aconselle per a poder argumentar davant del tsunami de pseudociència que tracta d’envair-nos.
[Imatge: Pixabay]