…és necessària la socialització preventiva de la violència de gènere
Recentment, l’agència EFE es feia ressò de la denúncia a quatre xics de 15 anys per haver manipulat imatges de companyes amb intel·ligència artificial (IA) per a crear contingut pornogràfic. Però també cal dir que es va poder investigar i protegir les xiques víctimes d’esta violència digital gràcies a un altre alumne, valent i decidit, que no va dubtar a alertar al professorat que alguns companys havien realitzat este assetjament.
Este cas il·lustra una problemàtica social molt de fons i la manera en què ens enfrontem en el món educatiu a estos temes. Per als qui s’ho estiguen plantejant, vaja per davant dir que la IA, en estos casos, no és l’origen del problema. Proporciona noves ferramentes amb capacitat de multiplicar els nefastos efectes d’un fet d’estes característiques per a les víctimes, però el seu avanç és imparable.
Molts centres educatius reben hui dia propostes de tallers per a proporcionar formació al seu alumnat sobre el món digital, sobre què és delicte i les devastadores conseqüències sobre les seues vides que pot tindre fer un ús pervers de les seues aplicacions. Este tipus d’informació és molt necessari en generacions que socialment es mouen tant o més en l’àmbit virtual que en el presencial, però què passa i quins factors medien abans d’arribar al contingut en el qual se centren estos tallers? El que ens interessa és saber quines interaccions i actes comunicatius es donen perquè un grup divers de xics o xiques pensen i decidisquen participar d’una cosa així.
Són l’ètica i els valors més profunds els que regulen la conducta de les persones en qualsevol dels contextos en els quals ens movem, unit al llenguatge del desig i els models d’atractiu en els quals ens socialitzem, com demostren les evidències científiques d’impacte social (ECIS); és a dir, allò que ens ix, ens mou i impulsa interiorment a comportar-nos d’una forma o una altra, a triar, voler agradar i buscar l’acceptació d’una mena de persones o d’unes altres i, conseqüentment, a cedir davant determinades pressions o no.
Si el model d’atracció que hem interioritzat és cap a aquelles persones que reunixen els millors valors, mai succeirà este tipus d’abusos, sinó que triarem eixes persones que creen i construïxen relacions segures i lliures de violència en les quals preval el consentiment, siguen virtuals o no. Quan la socialització és cap a models vinculats a la violència, en els quals hi ha absència de valors com el respecte, la tolerància, la igualtat, en els quals sí que hi ha coacció i falta de llibertat, llavors ens movem en el risc que ocórreguen este tipus de fets i encara pitjors, amb independència de quant es coneguen les plataformes digitals, què és un delicte i què no i les seues conseqüències. I, encara que això ens passa a qualsevol edat, justament l’adolescència és una etapa d’especial vulnerabilitat en la qual el grup cobra una importància vital i, en moltes ocasions, s’imposa el moment de riures, complicitat, atenció i atractiu que es rep, per damunt de la consciència del mal que se li puga estar ocasionant a una o diverses persones.
En esta història s’identifiquen molt bé eixos models d’atractiu. El de la masculinitat tradicional dominant que representen els xics que han manipulat les imatges de les seues companyes i les han estat difonent en els seus fòrums, i el model que trenca amb eixa tirania, que, si bé no és una cosa nova (perquè sempre hi ha hagut hòmens així), sí que és molt revolucionari i representa a una nova masculinitat alternativa que s’identificaria amb el xic que ha tingut la valentia de denunciar el que estava passant.
En definitiva, la prevenció passa no tant pels tallers específics com per fer cas i implementar el que diuen les ECIS des de fa temps i que moltes persones ja realitzen amb resultats molt transformadors tant a casa, les famílies, com en els centres educatius:
- Començar des dels zero anys donant valor i focus a eixos xiquets i xiquetes que reunixen els millors valors, sense ambigüitats
- Crear espais dialògics en els quals puguen parlar i posar paraules, entre altres coses, a les pressions que exercixen determinades persones del grup, de la mà de les ECIS perquè puguen ser crítics o crítiques, identificar-les, no ser rinoceronts i alliberar-se d’elles, ja que no és fàcil reconéixer que s’està cedint a una coacció quan el que desitges és rebre l’acceptació del grup
- Implementar actuacions educatives d’èxit en les quals no cal triar entre allò acadèmic i allò humà, sinó que les dos formacions van de bracet, i donar atractiu a les persones que són valentes per a trencar amb la llei del silenci que impera en esta mena de situacions
Estes són algunes de les actuacions que estan aconseguint un món millor per a la infància i l’adolescència. Totes les persones que gaudixen i trien entorns i relacions així tenen millor salut, alegria i més sentit en tot el que fan en la vida.
[Este article va ser publicat per primera vegada el 3 de març de 2025 en Diario Feminista]
[Imatge: Freepik]
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme