«Mai» és una paraula molt important per a no col·laborar amb les coaccions que patix l’adolescència i que desbaraten la seua llibertat, la seua salut i el seu benestar. La publicitat tòxica és prou hàbil com per a disfressar de llibertat la submissió, de plaer el dolor, d’atractiu la lletjor i de benestar la somatització. Un dels seus recursos és la falsedat de dir que tothom ho ha fet a la seua edat, fent-los creure així que no podran resistir-se a eixa coacció o que, si no ho fan, se’ls col·locaran etiquetes com ara rar, hipòcrita, reprimit o avorrit. Per això, és imprescindible que diguem que això no és veritat, que sí que hi ha persones que mai ho han fet, que és possible no fer-ho, que es pot ser lliure si es vol i es fa l’esforç de resistir les pressions.

M’he trobat en la vida amb moltes i diverses situacions, de les quals exemplificaré una. Una mare es queixava davant diverses parelles de no aconseguir que la seua filla adolescent no vapejara. Al cap d’uns minuts va acabar la conversa dient: «Al cap i a la fi, no es pot fer res, tots hem tingut eixa rebel·lia a la seua edat, jo també fumava d’amagat». La presència de menors feia impossible que callara sense convertir-me en còmplice del que tant els perjudica. Vaig haver de dir que tots no, que hi ha persones que no ho han fet mai, que és important per a menors d’edat saber que tenen l’opció de no fer-ho, que això és llibertat i el que la publicitat tòxica presenta com a llibertat és sotmetiment.

Eixa submissió disfressada de llibertat ha portat al fet que encara hui muira una dona cada minut a causa del tabac. En la meua adolescència, en els anys seixanta, quasi tots els xics fumaven i patíem moltes pressions els molt pocs que no ho féiem. El suport que no trobava en el meu entorn el vaig gaudir en els llibres que llegia en un temps que altres dedicaven a la televisió. Desgraciadament, gran part dels meus companys ja no estan ací a causa del tabac.

Diguem clarament a la infància que, si volen, poden no fumar ni vapejar mai, que així viuran amb més llibertat, millor salut i més plaer.

[Imatge: Unsplash]
image_pdfPDF

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.