El programa PROA+ és un programa de cooperació territorial que secunda amb fons públics la transformació dels centres amb major complexitat educativa per a millorar els resultats escolars de tot l’alumnat i la seua permanència en el sistema educatiu. Se sustenta en principis pedagògics arreplegats en la LOMLOE com són l’equitat, l’educació inclusiva, les expectatives positives, la prevenció i detecció precoç de dificultats d’aprenentatge, l’educació socioemocional o l’ús del coneixement acumulat. Participen els centres que compten amb una acceptació superior al 60% del claustre i una matriculació superior al 30% d’alumnat en situació de vulnerabilitat.
Este programa partix de l’elaboració d’un pla estratègic de millora que passa a formar part del projecte educatiu del centre i que requerix la participació i la reflexió compartida de tota la comunitat educativa. La participació en el programa PROA+ pot ser una oportunitat per a reflexionar sobre com l’organització dels recursos materials i humans pot millorar-se per a tindre un impacte positiu en els resultats acadèmics i en la convivència sense excloure a ningú. El programa posa especial atenció en el lideratge pedagògic, comptant amb l’opinió de tota la comunitat educativa; no obstant això, seria possible aconseguir un major impacte institucional i individual des d’un model de lideratge dialògic.
L’altre document clau en el desenrotllament d’este programa és el pla d’activitats palanca que prioritza les accions que, partint d’un catàleg previ que es pot ampliar, es recrearan en el centre educatiu per a aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat. En este pla s’obliga a implementar, almenys, una de les següents activitats: activitats de reforç per a la millora i èxit educatiu per a alumnat i famílies (A230), extensió del temps d’aprenentatge fora de l’horari lectiu i docència compartida (A260) dins de l’horari lectiu.
Entre estes activitats palanca s’inclouen actuacions educatives d’èxit com són: tertúlies dialògiques (A403); grups interactius (A405 i A236), formació de famílies (A102 i A103) o la biblioteca tutoritzada (A212, A231 i A232). Altres activitats semblen fonamentar-se en les actuacions educatives d’èxit (A307, A402, A502, A551 i A401) i en bones pràctiques de centre.
El programa té en compte que un error habitual és considerar estos programes únicament com una fi per a aconseguir recursos econòmics addicionals per al centre educatiu. Això privaria de sentit el treball que implica nivell burocràtic per a complir amb les exigències del programa, no s’obtindrien els resultats esperats i probablement acabarien abandonant el programa.
D’altra banda, una de les reflexions que s’arreplegava sobre la gestió del canvi en els centres educatius PROA+ durant el curs 2022/23 era la necessitat de «conéixer models d’èxit com a comunitats d’aprenentatge” (p.385). Estes escoles ja van considerar amb anterioritat transformar el seu projecte educatiu des del model de l’aprenentatge dialògic, ja estaven aplicant les accions educatives d’èxit que estan aconseguint impacte social i, gràcies als recursos econòmics i humans que oferixen programes com el PROA+, poden veure’s beneficiades d’un major suport per a aconseguir oferir la millor educació per a totes les persones.