Comencen les classes també en la universitat i l’inici de curs és un bon moment per a somiar i crear les relacions que facilitaran el context idoni per a l’èxit acadèmic i social de l’alumnat. Si ho deixem a l’atzar, és probable que es reproduïsquen els models de relació en què el discurs coercitiu siga el que domine les interaccions. No obstant això, hi ha esperança recordant el que Bruner (1996) deia: “res està lliure de cultura, però tampoc són els individus espill de la cultura”. 

Per a una educació transformadora, també en les universitats, que somie amb contextos lliures de violència, s’ha d’anar no sols amb l’objectiu de compartir bé els continguts perquè arriben a tots i totes, sinó també amb l’objectiu de compartir una mirada i una actitud que no normalitze el menyspreu ni la violència i que transmeta altes expectatives en este sentit. 

Amb esta mirada i actitud vaig entrar a classe i vaig vore ràpidament actes comunicatius i no comunicatius, com ara riures cap a determinades persones o comentaris quan algú entrava que, clarament, indicaven que les relacions podien ser molt més belles. En eixe moment vaig saber que calia dialogar sobre quin tipus de relacions construirem en la classe, quines normes les guiaran, què rebutjarem i com podem fer-ho, perquè només en este ambient d’aprenentatge tots i totes millorarem acadèmicament a banda de ser millors persones i, per tant, tindre vides més felices, més saludables i més atractives. 

La “màgia” de les actuacions d’èxit és que funcionen en tots els contextos i amb totes les persones. És per això que club de valents i valentes violència 0 no té límit d’edat. Sabent això i coneixent l’experiència de companyes que ja ho havien impulsat en les universitats, no hi ha barreres que bloquegen. Primer els vaig explicar què és un upstander i els vaig mostrar com en universitats de prestigi tenen clar que existix violència i que bystander intervention és l’actuació més efectiva. També els vaig explicar el club de valents i valentes violència 0, mostrant-los l’article científic on es definix i es mostren els seus resultats, remarcant la importància de tindre en compte el llenguatge del desig unit al de l’ètica. Quan vaig preguntar per què creien que moltes persones no actuaven davant la violència, una estudiant va dir que, si defens i et quedes sola, es fiquen amb tu. Llavors vaig aprofitar per a explicar-los el que era la violència de gènere aïlladora, un concepte clarament necessari per a acabar amb la violència. 

Estes i estos alumnes seran futures i futurs mestres i vam poder parlar de la importància que, com a futurs professors i professores, es posicionen davant la violència i promoguen este tipus d’actuacions que ajuden a tantes persones a nivell emocional i acadèmic. Eixe dia no va haver-hi riures ni burles i sí cares d’interés i pensaments que un altre món és possible. Va ser un primer pas en la creació d’unes noves relacions més belles, sinceres i bones. 

En un relat autobiogràfic escrit, en el qual havien de recordar la cultura escolar que havien viscut i vincular-la al tema que estàvem estudiant, un alumne ha relatat la seua història en la qual la valentia impregna cada paraula i, com no, el suport de persones upstander ha sigut crucial perquè hui estiga en la universitat. Ell sap molt sobre el que es necessita per a salvar vides: amistats, relacions de qualitat i persones que et donen suport i estiguen al teu costat; però totes les persones agraïm i necessitem que algú que fa classes ho pose en valor i ho promoga. 

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.