Al febrer de 2014, durant la seua xarrada “Economics, Happiness, and the Search for a better Life” en el American Enterprise Institute, el Dalai Lama ja ens parlava del profund impacte que té la generositat en les nostres vides:
«Si descurem als altres, nosaltres també perdem.»
«Podem educar a les persones perquè entenguen que la millor manera de servir els seus interessos és preocupar-se pel benestar dels altres. Però això portarà el seu temps».
Esta afirmació cobra encara més rellevància quan revisem les troballes del llibre “Una buena vida”, basat en el major estudi mundial sobre felicitat de la Universitat de Harvard. Esta investigació recolza completament les paraules del Dalai Lama:
«Ajudar als altres beneficia a qui ajuda. Existix una connexió tant neuronal com pràctica entre generositat i felicitat.»
Els qui treballem en projectes educatius que inclouen les actuacions educatives d’èxit (AEE) hem sigut testimonis directes d’eixa evidència. A l’inici del curs, trobem xiquetes o xiquets que arriben desmotivats o amb baixa autoestima, però després de participar en tertúlies literàries dialògiques, on compartixen generosament els seus pensaments, coneixements i idees, experimenten un canvi meravellós. S’empoderen, i sovint es transformen en líders positius de la seua classe i troben una nova alegria en el seu aprenentatge.
Hem presenciat històries commovedores de xiquets, xiquetes i adolescents que, amb solidaritat, ajuden als seus companys durant els grups interactius, promovent la idea que l’èxit d’un és l’èxit de tots. Esta actitud de cooperació transforma l’ambient de l’aula, creant un clima de suport i col·laboració, on els que més contribuïxen són també els que més felicitat i aprenentatge experimenten.
A més, en els centres on s’implementen les AEE, comptem amb la valuosa presència del voluntariat. Persones de la comunitat educativa que, de manera altruista, oferixen el seu temps, els seus coneixements i la seua intel·ligència cultural per a millorar la vida de l’alumnat. Estes persones no sols brinden el seu suport; sovint expressen com és el propi voluntariat qui se sent més afortunat per l’oportunitat de col·laborar i ajudar.
D’igual mode, quan el professorat compartix la seua formació i experiència amb els seus col·legues sense buscar protagonisme, amb l’únic objectiu de beneficiar l’alumnat, experimenta una profunda satisfacció personal. La generositat i el rigor en la labor docent generen una immensa recompensa emocional: la de treballar per a l’altre, i per un objectiu encara major, el de la transformació social.
En definitiva, oferir-se als altres, ajudar-los i compartir el que tenim és el veritable camí cap a la felicitat. Este és el poder transformador de la generositat. Així ho han demostrat investigacions que conclouen que el que fa més feliços als ciutadans i ciutadanes de les societats pròsperes és, en primer lloc, la seua capacitat per a crear unió i solidaritat entre els seus membres; en altres paraules, la cohesió.
En este inici de curs, hem de recordar esta valuosa lliçó. En un context social que sovint promou l’individualisme i la competitivitat, és a les escoles i instituts on podem demostrar que, en practicar la generositat i la solidaritat, no sols aprenem més, sinó que també som molt més feliços.
