Entrevista a Joe O’Hara, nou president electe de l’Associació Mundial d’Investigació Educativa (WERA)
En el marc de la conferència de WERA, celebrada en la Universitat de Manchester del 8 al 12 de setembre, Joe O’Hara va concedir una entrevista a Periódico Educación. El professor O’Hara és Professor d’Educació en la Universitat de la Ciutat de Dublín i el president electe de l’Associació Mundial d’Investigació Educativa (WERA).
Gràcies per esta entrevista. La primera pregunta és: Quins principals desafiaments està abordant WERA enguany i quina és la seua rellevància per a la ciutadania?
Crec que WERA té tota una sèrie de desafiaments que busca abordar en un sentit general. Per a mi, un dels temes grans i importants de WERA és redefinir el que significa ser un investigador educatiu. Durant molt de temps, la definició d’investigació educativa ha estat dominada per persones que parlen anglés i que provenen d’una part molt concreta del món, normalment el que solia dir-se el primer món o els països desenrotllats del Nord. I WERA tracta de desafiar això, vol dir que hi ha múltiples maneres de pensar l’educació. Hi ha múltiples formes vàlides de fer educació. I hi ha múltiples formes vàlides de parlar sobre l’educació. La presentació principal que ens va donar l’actual president Liessel el dilluns realment va abordar això, va parlar del desafiament que tenim com a comunitat d’investigadors quan intentem validar altres formes de coneixement, altres maneres de parlar, altres formes d’inclusió en el camp de la investigació educativa. I, per a mi, eixa és la principal contribució per a la ciutadania i per a la vida no sols dels xiquets, sinó de qualsevol que treballe o contribuïsca en l’àmbit de l’educació. No hi ha un coneixement privilegiat, no hi ha una forma privilegiada de fer les coses, no hi ha una part privilegiada del món on el coneixement generat allí valga més que un altre. Algú que és un xiquet al Japó, o Irlanda, o Espanya, o Kenya, o el Brasil… cadascun d’eixos xiquets prové d’un context, d’una cultura i d’un espai que ha estat fent educació des de sempre, perquè això és el que fan els éssers humans, som éssers que aprenen, així que això és el que fem. El que WERA tracta de fer és proporcionar un espai i donar oportunitats per a permetre que noves veus i veus diferents s’incloguen en esta conversa. I no és fàcil, perquè la majoria de les estructures i la majoria de les formes en què valorem el coneixement en educació s’han construït al llarg del temps en una època en la qual una part particular del món, i diria, un idioma particular domina, que és l’únic idioma que jo parle (riu). Però soc molt conscient d’això i crec que, per a mi, això és el que WERA fa com a concepte i com a pràctica. Així que, quan veus a la gent ací, quan veus els comités que tenim, quan veus els grups que tenim… En una sessió d’ahir, la majoria de les presentacions venien del Japó, la qual cosa és fascinant, és realment interessant, diferents perspectives sobre el que significa l’educació, abordant alguns dels temes dels quals tots parlem, però des d’un espai i lloc diferent.
Gràcies. La següent pregunta és: Què oferix WERA a l’educació, als investigadors en ciències de l’educació?
WERA oferix un fòrum i un espai segur perquè els professionals de l’educació i les ciències de l’educació arriben a nous enteniments, creen noves relacions i connecten la seua comprensió amb eixes relacions. Crec que una cosa realment important sobre la nostra comunitat d’investigació és que és una comunitat de persones que s’unixen per a interactuar entre elles. Ací és on residix la creativitat de la humanitat, està en la interacció de les persones, es tracta de persones parlant entre elles i dient: “Què és això?” o “Què feu?”, i connectant a eixe nivell, i d’ací és d’on sorgix la creativitat. Crec que això és el que proporciona WERA: una comunitat, un context i l’oportunitat de conéixer noves maneres de fer les coses, noves maneres de valorar el coneixement des de diferents contextos, i permetre que això emergisca i cresca. Les diferents estructures en WERA tenen esta idea, tenim diferents xarxes d’investigació que poden reunir grups de tres països diferents i reunir-se per a parlar sobre un tema. Com més diversos siguen els països i més diversos els antecedents, millor. Perquè d’eixe nou conjunt de converses, una cosa de la qual potser hem estat parlant durant molt de temps, sorgix una cosa nova, sorgix una nova comunitat, sorgix una nova idea, sorgix un conjunt de nous valors. Llavors, les estructures de WERA estan específicament establides per a facilitar este tipus de diàleg, que per a mi subjau en una nova i emocionant manera de pensar en les Ciències de l’Educació i en l’Educació.
Té algun somni per al futur de WERA que vulga compartir amb nosaltres?
Un somni? Que cresca! (riu). Crec que WERA és un concepte fantàstic. He tingut l’enorme sort d’estar involucrat en la investigació europea, i després vaig passar 15 anys treballant amb EERA, i durant eixe temps vaig vore com es desenrotllava el concepte d’Europa i la idea de ser un investigador europeu com una identitat real que emergia. I va ser bastant profund vore com persones de moltes parts diferents del continent europeu van començar a dir: “Bé, val, fem les coses de manera diferent, però tenim esta identitat comuna.” M’encantaria vore que això succeïra en WERA. M’encantaria vore un sentit de comunitat global d’investigadors educatius que comprenguen les particularitats, perquè no es tracta de crear un grup homogeni que diga que tots som iguals. No és eixe tipus d’actitud blana de “ens unirem tots i a un nivell molt bàsic”, és a dir, a nivell global tenim múltiples formes diferents de pensar i fer l’educació i la investigació educativa. De fet, creem un espai i una comunitat que permet a les persones fer això. I la manera d’aconseguir-ho és incorporant a més persones, fent que més gent s’involucre, activant-los, tenint reunions més grans, i no sols les reunions del grup central, sinó que altres grups es reunisquen, i reunions d’investigadors joves a nivell mundial. Per a mi, eixe seria el meu somni. Sempre m’ha fascinat com formem i treballem amb investigadors joves d’altíssima qualitat, que posen una enorme quantitat d’esforç en el desenrotllament de les seues habilitats i en realitzar els seus estudis. No obstant això, en molts llocs, quan acaben, no hi ha una trajectòria professional per a ells; els treballs que persones com jo tenim simplement no estan disponibles. Saps, hem creat un tipus d’estructura laboral que no facilita que els investigadors joves avancen a través de les diferents etapes de les seues carreres. Així que crec que és realment important que WERA intente ser un model per a permetre i facilitar a la pròxima generació d’investigadors, perquè amb la millor voluntat del món, persones com jo no estarem ací molt més temps, ja saps, almenys no fent este treball. Així que necessitem continuar creixent i desenrotllant la comunitat. Créixer la comunitat, fer-la més gran, i donar prioritat als investigadors en les primeres etapes de les seues carreres seria la meua idea. I estar oberts a noves idees, estar oberts a coses noves. Ahir vaig assistir a una sessió fantàstica sobre la intel·ligència artificial, que és una cosa que aterrix a moltes persones i entusiasma a moltes altres. Llavors, per què no pot ser WERA l’espai on tinguem una conversa global sobre la IA? Una conversa que incloga pensar en llocs del món on tindre accés a l’aigua corrent o, saps, fins i tot cadires en una aula és un desafiament en l’educació. I en altres llocs, està completament integrada en la realitat virtual, l’aprenentatge personalitzat i la intel·ligència artificial simbòlica, totes estes coses. Llavors, com crear una conversa que encapsule tots dos extrems d’eixe espectre quan pensem en l’educació? M’agradaria vore que WERA fera això. Eixe seria el meu somni.
