Entrevista a Mikel Legarreta, preparador físic del Bilbao Athletic i Ander Erice, analista del Bilbao Athletic.
L’Athletic Club és un club de futbol “unique in the world”, ja que és l’únic club de futbol en el món on els jugadors i les jugadores són o es formen en l’entorn en el qual han crescut. Moltes persones de l’entorn coneixen, són amigues, veïnes d’algun jugador o jugadora d’aquest club, i eixa proximitat és una senya d’identitat. Pel que fa a l’educació, l’Athletic sempre ha sigut un club compromés amb el futur dels seus jugadors i jugadores. Per exemple, és conegut que el club es va preocupar que Asier Villalibre no jugara un important partit, ja que l’endemà tenia l’examen de la prova d’accés a la universitat. Per a conéixer més sobre l’impacte social d’aquest club en educació, parlem amb Mikel Legarreta, preparador físic del Bilbao Athletic i Ander Erice, analista del Bilbao Athletic.
Què creieu que aporta el Bilbao Athletic a l’educació dels i les joves que s’estan formant en el club?
Mikel: Tant els xics com les xiques de totes les categories no tenen només una formació basada en el futbol, sinó que és una formació íntegra. Els jugadors i les jugadores als matins van a diferents col·legis i a les vesprades arriben a Lezama i hi ha professors amb els quals realitzen classes a més d’entrenaments en camp i en el gimnàs. Eixe apartat acadèmic els ajuda a créixer com a persones, no sols com a jugadors; una vegada que arriben a unes edats en les quals en altres equips el jugador segueix la via professional o segueix la via educativa… en aquest cas, els jugadors tenen l’oportunitat de fer eixa formació dual, que és entrenes als matins i a les vesprades segueixen els seus estudis, tant formació professional com carrera universitària. El 80% de jugadors que tenim enguany estan amb les seues carreres universitàries. Al final sabem per estadística que només el 2% dels jugadors arriben al primer equip, que és una dada molt xicoteta i el recalquem molt perquè puguen continuar estudiant i que sàpien que si no poden viure del futbol han de tindre un ventall de possibilitats per a poder llaurar-se un futur.
Ander: Jo opine el mateix; porte un any i conec menys Lezama, però pel que he vist els entrenadors sí que aporten eixe enfocament futbolístic, però tenen una implicació bastant gran perquè els xavals des d’edats molt primerenques fins al que ha dit Mikel, perquè puguen a edats avançades continuar estudiant i que li donen molt valor a l’educació. Perquè al final només hi ha un percentatge mínim que pot viure del futbol.
El club aporta una cosa especial en l’àmbit educatiu als jugadors i les jugadores?
Mikel: És veritat que en el club des que entren de xicotets es genera un sentit de pertinença. Al final tota la història i la filosofia del club ajuden al fet que el jugador se senta partícip i que veja que és un club diferent, que és especial. Després també hi ha un projecte que realitza el club que es diu “Garatuz” que cada etapa se centra a treballar un àmbit transversal de la societat. Per exemple, la temporada passada els infantils van treballar de manera conjunta, els xics i les xiques, el tema de la diversitat, de la igualtat i cada etapa està treballant un apartat. Els jugadors que són més majors van estar treballant el tema de les apostes, que és una de les qüestions que en l’actualitat afecten la nostra societat. Llavors, aquest programa se centra a educar als jugadors i les jugadores en diferents àmbits, educatius i socials, perquè el jugador no es quede amb sol el que és el futbol, sinó amb una visió molt més gran.
Ander: En el meu cas no conec tant aquests projectes perquè els coneixeré enguany. Sí que he vist el que ha dit Mikel, com cada etapa treballa diferents aspectes que afecten la societat i que són molt importants per al seu desenvolupament personal i professional.
