En els últims anys, el debat sobre la qualitat i l’ètica en la investigació ha guanyat centralitat en l’àmbit acadèmic. I és una bona notícia. Perquè sense avaluació rigorosa, sense evidències i sense rendició de comptes, no hi ha ciència sòlida, de la mateixa manera que, com ocorre en educació, no hi ha millora real sense mesurar resultats. En un context en el qual, com assenyalava recentment un article sobre educació, abunden discursos sense avaluació i sense evidència, la defensa de criteris rigorosos es torna encara més urgent.
No obstant això, al costat d’este avanç necessari, també han emergit fenòmens preocupants: iniciatives que, sota el paraigua de la “integritat científica”, operen al marge dels estàndards bàsics de validació acadèmica. Són espais que emeten acusacions sense procediments transparents i sense possibilitat de contrast.
El problema no és només la seua existència. En ciència, com en qualsevol àmbit, sempre hi haurà posicions marginals o no validades. El problema sorgix quan estes veus són amplificades per institucions que sí que tenen legitimitat científica. És ací on la comparació amb el terraplanisme resulta inevitable. Ningú en la comunitat científica debat seriosament si la Terra és plana; no per falta de pluralisme, sinó perquè existixen evidències aclaparadores en sentit contrari. Per això, donar el mateix estatus a afirmacions sense base empírica que a coneixement validat no és obertura, és desinformació.
Una cosa similar ocorre quan plataformes sense reconeixement acadèmic es presenten com a referents d’integritat. És el cas de l’autodenominada Oficina Espanyola d’Integritat en la Investigació, amb un nom que induïx a l’error de creure en la seua legitimitat i dirigida per persones involucrades en casos documentats de mala praxi en l’àmbit científic internacional. La conseqüència no és una major exigència ètica, sinó el contrari: l’erosió dels mecanismes que realment garantixen la qualitat científica. La integritat científica no pot construir-se sobre opinions, rumors o interessos. Es construïx, com la pròpia ciència, sobre dades, procediments verificables i responsabilitat institucional. Tota la resta, per molt bé que es presente, s’assembla massa al terraplanisme.
Imatge: Freepik
Professora Lectora de Sociologia (Universitat de Barcelona)