Tothom parla de la importància de millorar l’educació, tant per al conjunt de la societat com per a cada una de les persones que la conformen. No obstant això, existixen diferències molt significatives en els significats que s’atribuïxen a l’expressió “millora educativa”. Així i tot, ningú, o quasi ningú, qüestiona que esta millora inclou tant el desenrotllament de valors, sentiments i emocions com el progrés en els resultats de les diferents matèries. Les controvèrsies sorgixen amb freqüència en forma de debats ideològics: si s’ha de prioritzar l’àmbit emocional o les matèries instrumentals, o quines metodologies són les més adequades.
En este context, existixen escoles que, des de posicions molt diverses dins d’eixes controvèrsies, o fins i tot al marge d’elles, aconseguixen avanços notables tant en valors, emocions i sentiments com en els aprenentatges acadèmics. El que és preocupant és que hi ha periodistes i mitjans de comunicació que, en lloc de donar suport a estes millores, com ocorre en la medicina o altres àmbits, es dediquen a atacar-les i a criticar al professorat que les fa possibles mitjançant un treball intens i constant a les aules. Les seues intervencions públiques busquen sovint l’escàndol que els proporcione l’audiència que no aconseguixen amb la qualitat del seu treball professional, la qual cosa els porta a difondre faules i acusacions falses, generalment anònimes. Un exemple recent són els atacs al Club de valentes violència 0, que ha demostrat una clara superació del bullying.
La postura d’alguns mitjans resulta especialment reveladora tant de la falta d’ètica professional com de la crisi que travessen, en un context en el qual la majoria de les persones menors de 45 anys preferix informar-se a través de les xarxes socials. No és infreqüent que un dia publiquen un reportatge o article parlant meravelles d’una escola o d’una actuació educativa i, l’endemà, presenten eixa mateixa experiència com a terrible. En altres ocasions ocorre el contrari: el que ahir era horrible passa hui a ser meravellós. Estos canvis de postura no responen a l’aparició de noves evidències que refuten les anteriors, sinó als usos que determinats sectors de l’audiència pretenen fer d’eixa informació, a vegades falsa, amb finalitats poc socials. Entre ells es troben des de grups amb interessos econòmics fins a algun docent o familiar enfrontat a l’equip directiu i al claustre que estan impulsant les millores.
Una escola aïllada difícilment pot resistir este tipus d’atacs mediàtics. No obstant això, les xarxes de col·laboració entre centres educatius que treballen intensament per la millora i que obtenen resultats reals permeten fer front a estes campanyes, desmuntar la seua falsedat i evidenciar la falta d’ètica i de rigor que les caracteritza. A més, estes xarxes practiquen de manera efectiva els valors que es reivindiquen per a l’educació, com la solidaritat, evitant que una escola quede sola enfront d’atacs que busquen desacreditar els avanços assolits.
Imatge generada amb IA en Gemini
Professora Lectora de Sociologia (Universitat de Barcelona)