Dècades d’investigació psicològica mostren clarament que la diversitat és beneficiosa per a les organitzacions, les comunitats, l’educació i la societat en el seu conjunt (Gomez, L. E., & Bernet, P., Journal of the National Medical Association, Vol. 111, No. 4, 2019Palid, O., et al., International Journal of STEM Education, Vol. 10, No. 2, 2023)

Fa uns dies, vaig compartir en un breu article la definició de diversitat, equitat i inclusió, entre altres claus que el Dr. Robert Sellers va assenyalar en una entrevista per a l’Associació Americana de Psicologia (APA). L’augment del discurs d’odi preocupa la comunitat científica i a les persones que volem un món just i igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Hui aprofundirem un poc més de la mà del director científic de l’APA, el Dr. Mitch Prinstein, i el panell de persones expertes organitzat per l’APA a l’abril de 2023.

Per què algunes persones se senten amenaçades per les iniciatives de diversitat, equitat i inclusió?

  • Perquè no entenen els objectius. Pot existir la percepció que estes iniciatives proporcionen avantatges injustos en lloc d’abordar desavantatges sistèmics. Esta percepció s’alimenta amb el discurs d’odi i, a vegades, amb faules i notícies falses.
  • Per por de que se’ls etiquete o se’ls acuse. Algunes persones poden experimentar una por palpable al fet que participar en discussions o programes relacionats amb l’equitat, diversitat i inclusió els puga portar a rebre acusacions de racisme o discriminació, afectant la seua autoimatge i reputació. Esta por pot obstaculitzar converses i accions constructives per a promoure la diversitat i la inclusió.
  • Pel context històric i el racisme sistèmic. Reconéixer les injustícies passades i el seu impacte en les desigualtats actuals pot desafiar creences i actituds establides. Si no hi ha un diàleg orientat a l’enteniment, les persones tendixen a evitar este desafiament.
  • Per barreres institucionals. Entorns tòxics dins de les institucions poden representar barreres per a participar en esforços d’equitat, diversitat i inclusió. En tals casos, les persones poden sentir-se obligades a abandonar estos entorns per a prioritzar el seu benestar i alinear-se amb entorns més inclusius.
  • Per barreres psicològiques. Les barreres psicològiques, com la por de ser percebut com a racista o enfrontar converses incòmodes, poden impedir que les persones participen activament en iniciatives d’equitat, diversitat i inclusió.
  • Per falta de representació i d’educació inclusiva. L’absència de representació i d’educació inclusiva pot afectar negativament les persones, portant a sentiments d’exclusió i obstaculitzant el sentit de pertinença i assoliment, particularment per als grups marginats.
  • Per les dinàmiques de poder. Les dinàmiques de poder dins de les organitzacions, incloent-hi l’accés al poder simbòlic o formal, poden influir en les actituds cap a les iniciatives d’equitat, diversitat i inclusió. Comprendre i aprofitar estes estructures de poder estratègicament pot afectar l’èxit d’estes iniciatives.

Fomentar el diàleg obert, l’educació sobre el context històric de la desigualtat i abordar els problemes sistèmics abans d’aprofundir en la psicologia individual pot ajudar al fet que les persones se senten més segures en participar en converses sobre equitat, diversitat i inclusió. Des de l’educació, són cada vegada més els centres que organitzen sistemàticament espais en els quals l’alumnat pot establir un diàleg igualitari, orientat a l’enteniment però valorant les diferents opinions sobre els temes que més ens preocupen. Vols conéixer una de les maneres més efectives d’aconseguir-ho?

PS: No oblides que pots llegir l’article anterior en este enllaç.
[Imatge: Freepik]

By Luis Miralles

Mestre de primària