L’assignatura de matemàtiques sol quedar pendent de reforç per al període vacacional i suscita diverses expectatives i sentiments en l’alumnat i en les persones adultes que acompanyen als xiquets i xiquetes en la realització dels exercicis matemàtics.
«L’ansietat matemàtica es relaciona amb la incomoditat o l’afecte negatiu en fer tasques matemàtiques i els qui experimenten ansietat matemàtica poden tindre sentiments d’aprensió, tensió, preocupació i por.»
A mesura que els xiquets i les xiquetes van progressant en els cursos d’educació primària i, sobretot, quan passen a la secundària, s’aprecia com una certa part de l’alumnat mostra més inseguretat i preocupació davant l’assignatura de matemàtiques. Manifesten nerviosisme, impotència davant la resolució de problemes, estrés en abordar les activitats més difícils, tensió per obtindre baixes qualificacions…
Les investigacions han constatat que l’ansietat general, l’ansietat en els exàmens, l’ansietat matemàtica i la relació entre matemàtiques i gènere són els factors individuals i contextuals que influïxen directament en el compromís i el rendiment en matemàtiques.
Estos aspectes han de fer reflexionar als professionals que impartixen la matèria des de les primeres edats, ja que la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge de les matemàtiques repercutix en les expectatives i l’autoeficàcia de l’alumnat. D’altra banda, cal tindre en compte que participen menys dones que homes en disciplines STEM en l’educació secundària i en estudis superiors degut, en gran part, a idees promogudes per les construccions socials de gènere. Estos factors influïxen negativament en les percepcions i decisions que les xiquetes tenen sobre les matemàtiques.
La bona notícia que ens aporten les investigacions és que les interaccions de qualitat entre les persones que compartixen, per exemple, la resolució de problemes matemàtics poden ajudar a millorar el rendiment i la comprensió dels conceptes i habilitats en la matèria. En el context escolar, els grups interactius són l’acció més idònia per a desenvolupar la intersubjectivitat entorn de l’aprenentatge matemàtic i, per tant, una oportunitat per a augmentar i consolidar este aprenentatge.
Paral·lelament, les famílies també poden exercir un paper fonamental mitjançant la participació efectiva des de casa, incorporant models, reforços i diàlegs que promoguen el desenvolupament d’actituds, coneixements i comportaments favorables. Per exemple, en la resolució de problemes, realitzant en primer lloc una lectura dialògica de l’enunciat; formulant preguntes reflexives que donen peu a respostes argumentades, utilitzant llenguatge matemàtic, raonant els passos a seguir per a buscar la solució, per a trobar les respostes… Algunes preguntes podrien ser:
• Quina és la situació a resoldre que planteja el problema?
• Quines dades hi ha per a resoldre’l i quina relació hi ha entre elles?
• Quins continguts teòrics matemàtics he d’entendre per a poder solucionar el problema?
• Quines operacions o càlculs es poden fer per a trobar més dades i arribar a la solució?
• Hi ha diversos processos diferents per a arribar a la solució correcta? Quins? Per què?
• Amb quins contextos de la vida real es pot relacionar el problema?
És important que la persona adulta mostre que està invertint esforç, atenció i ajuda quan el xiquet o xiqueta ho necessita, alhora que respecta els ritmes de processament de la informació. Si la interacció és relaxada, còmoda i recíproca, ajuda a tindre una comunicació clara i equilibrada a nivell emocional. Així, les interaccions cobren qualitat i, consegüentment, milloren les aptituds per a resoldre els problemes matemàtics.
En definitiva, abordar l’aprenentatge matemàtic en diàleg i reflexió ajuda les xiquetes i xiquets a tindre actituds positives entorn de les matemàtiques i, en conseqüència, afavorix el seu rendiment.
[Imatge: Freepik]
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"