5 diferències entre CIMIE i altres congressos d’educació

Recorde perfectament la primera vegada que en una formació vaig sentir que existixen investigacions d’educació que ens diuen quines accions donen els millors resultats. Si tenim clar que els objectius de l’escola són reduir el fracàs i l’abandó escolar, superar les desigualtats socials, millorar la convivència i els aprenentatges (tant instrumentals com en valors, emocions i sentiments), ja tenim molt de camí fet. Fa molts anys que estos objectius es difuminen quan entren en joc les “innovacions” educatives promogudes per diferents interessos de particulars o empreses, com ara el benefici econòmic. No obstant això, les grans institucions i associacions científiques sí que prioritzen la superació dels grans problemes de la societat. De fet, fa temps que Europa no subvenciona investigacions educatives científiques que no demostren que milloraran l’educació; per això parlem ara d’evidències científiques d’impacte social, perquè òbviament la ciència ha de servir per a millorar les coses.

Hui és més fàcil que mai per a la ciutadania comprovar si açò o allò que es promou a les escoles és “innovació” o innovació. Quant al professorat, sabem perfectament que l’oferta habitual de formació contínua no sempre perseguix els grans objectius de millora educativa, sinó que fluctua depenent de tendències de les quals sentim parlar molt durant uns anys i, després, molt menys, al no servir per a millorar l’educació. Qualsevol docent pot sentir esgotament i pessimisme si s’esforça (amb la millor intenció) a aplicar ara una metodologia, després una altra “més nova”, després una “nova tècnica” i uns “materials revolucionaris” i, al final, veu que tot l’esforç no ha produït millores significatives. És just el contrari que ocorre quan el professorat es forma en les evidències científiques d’impacte social.

Fa uns anys que no em perd el Congrés Internacional Multidisciplinari d’Investigació Educativa (CIMIE) organitzat per AMIE, associació que des de 2014 forma part de la World Education Research Association (WERA). Una gran part del professorat no ha estat mai en un congrés científic d’educació, però potser sí en altres tipus de congressos; tenen la motivació i les ganes de millorar, però no els arriba tota la informació. No obstant això, cada vegada més persones que treballem en centres d’infantil, primària, secundària, de persones adultes, d’educació especial, etc. compartim una cosa: la il·lusió de vore que any rere any fem millor el nostre treball i, alhora, gaudim més. Hui vull aclarir a grans trets algunes diferències entre altres congressos d’educació i els congressos científics d’educació, perquè crec que ajuda a entendre per què el fet d’accedir a les ciències de l’educació fa que el nostre treball millore tant, i amb això milloren també les nostres vides i les del nostre alumnat i les famílies:

  1. L’objectiu principal dels congressos científics com CIMIE és compartir les evidències científiques que estan demostrant produir millores. S’exposen les últimes investigacions, es parla de la literatura científica existent per a tindre en compte el coneixement acumulat, s’expliquen les metodologies utilitzades… No sols això, sinó que s’obrin espais de diàleg perquè les persones assistents, que poden ser investigadores o poden no ser-ho (com jo, que soc un mestre de primària), puguen fer qualsevol pregunta o aportació. No sols això, sinó que eixes preguntes i aportacions són molt valorades i queda clar que ajuden a millorar la pròpia investigació. En altres tipus de congressos sovint s’exposen productes (materials, metodologies, aplicacions informàtiques) o experiències però no es presenten evidències rigoroses (o cap en absolut) que hagen servit per a millorar els resultats en algun lloc. També es donen consells d’actuació per a docents o discursos “motivacionals”, dient “què hauríem de fer” però sense argumentar ni demostrar per què.
  2. Les persones que participen en congressos científics com CIMIE solen ser investigadores, professionals i altres membres de comunitats educatives. Compartir diàlegs entre qui investiga, qui aplica i qui rep les accions que milloren l’educació és un requisit per a aconseguir el progrés que la majoria de la ciutadania desitja. En altres tipus de congressos sol haver-hi comercials d’empreses que venen algun tipus de producte (material o no); sovint es dirigixen a les persones assistents com a “possibles compradors als quals convéncer”.
  3. Els materials que s’exposen en congressos científics com CIMIE són avaluats prèviament per a assegurar el rigor científic, abans de ser acceptats per a ser presentats en les comunicacions. Es tracta d’investigacions recents o que encara estan en curs, i en el congrés es concreten les aportacions que fan al coneixement científic existent. En altres tipus de congressos no existix eixa validació de la qualitat, la rellevància o la utilitat dels materials que es presenten.
  4. Les investigacions que es presenten en congressos científics com CIMIE solen ser publicades en revistes científiques d’alt nivell, indexades en les bases de dades internacionals més importants. Este fet és prova que els resultats que s’exposen realment aporten al coneixement científic i són rellevants per a la societat, perquè estan a la vista de les i els majors especialistes del món en eixa matèria, que detectarien de seguida un error si n’hi haguera. En altres tipus de congressos, allò que s’exposa no se sol publicar en cap mitjà científic ni acadèmic.
  5. Els congressos científics com CIMIE solen estar subvencionats per associacions científiques, institucions acadèmiques i altres entitats i organitzacions que posen el focus en la independència i el rigor científic. Altres tipus de congressos solen ser patrocinats per empreses, marques comercials i organitzacions amb interessos específics en els productes o servicis promoguts en l’esdeveniment.

M’hauria agradat que em parlaren de l’existència de congressos científics d’educació fa 15 anys, quan vaig començar a treballar a l’escola. Tant de bo este article arribe a moltes persones que vulguen també il·lusionar-se per la millora del seu treball com a docents, amb les garanties que oferixen els avanços científics en educació.

[Imatge: Freepik]

By Luis Miralles

Mestre de primària