També les famílies podem estimular carreres matemàtiques i científiques
“Les matemàtiques estan per tot arreu”, sentim de tant en tant en alguns fòrums. I els pares i mares que no senten plaer per les matemàtiques pensen “Oh, no, on estan?”. També, moltes vegades, escoltem a persones dir que són de lletres o de ciències o de matemàtiques, encara que ja sabem que tot això depén, quasi exclusivament, de les interaccions anteriors que ens han fet pensar això; ara sabem que ho podem canviar a qualsevol edat, si de veres ho desitgem.
De cara als més menuts i menudes, en educació, han proliferat en els darrers temps iniciatives de tota mena amb la idea de fer arribar els continguts matemàtics d’una manera més “amable”. Però hem d’anar amb compte amb algunes d’estes iniciatives, que estan tenint molt d’èxit entre el professorat, ja que, lluny de millorar els resultats dels xiquets i xiquetes, sovint passa més al contrari.
Per a promoure les matemàtiques és important tindre en compte les interaccions que tenim les persones quan en parlem i les treballem, ja que si, des de les primeres edats, les persones adultes (mares, pares, germans, avis…) estem pendents d’estimular, de jugar, d´impulsar idees lògiques i matemàtiques que existixen en tots els aspectes de la realitat, estarem afavorint l´atractiu cap a les matemàtiques d’una manera natural. Per exemple, quan fem un viatge llarg, podem anar buscant a les matrícules dels cotxes els números que apareixen; fixar-nos en les formes dels senyals de trànsit que anem trobant pel camí; la velocitat que marquen estos senyals i la que indica el nostre vehicle; amb quants cotxes rojos, blaus, blancs ens anem trobant… Coses tan senzilles ens ajuden a tindre les matemàtiques presents i a parlar-ne amb cert interés i divertiment.
En edats més avançades, aprendre matemàtiques no només dependrà dels jocs i l’estimulació, sinó també de l’aprenentatge i de l’estudi, que suposen superació de reptes i millores individuals i col·lectives. A l’etapa d’educació infantil este esforç pot estar relacionat amb el joc, sí, però alhora amb la reflexió i la curiositat.
Les demostracions, les formes que existixen a la realitat, els problemes lògics, els números, les quantitats… És veritat que estan per tot arreu, només cal que ho tinguem present perquè com a familiars, però també com a professionals, podem estimular carreres científiques i l’atractiu cap als números, les mesures de longitud, les de pes i massa, els càlculs i la resolució de reptes i problemes que impulsen el gust pel coneixement, les matemàtiques, la ciència i la investigació.
Les famílies podem aportar grans avanços, en este sentit, si tenim en compte que el nostre paper és molt important. Si participem amb la mirada positiva cap a les matemàtiques, jugant en activitats en què hi ha continguts matemàtics, o explicant històries en què les matemàtiques són entretingudes… tot això predisposa els xiquets i xiquetes a comprendre millor els conceptes matemàtics. A més, si les famílies sabem que a qualsevol lloc pot sorgir alguna idea relacionada amb les matemàtiques o la física (el cel, el mar, els edificis, els senyals de trànsit, les etiquetes del supermercat, etc.), es genera un sentit amable i profund, no només del seu ús sinó també del seu valor a la societat.
Necessitarem moltes carreres científiques per a continuar aportant coneixement al món del futur i això comença des de l´etapa d´educació infantil.
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària