Una gran preocupació actual per al professorat residix en quin enfocament cal donar a les matemàtiques a les aules. La finalitat compartida per la gran majoria de docents (aconseguir que l’alumnat aprenga els conceptes matemàtics i sàpia aplicar-los en la resolució de tasques i problemes) ha patit grans canvis en l’enfocament d’este tema, a partir de l’aparició de gran quantitat de propostes que diuen millorar la metodologia tradicional d’aprenentatge. Estes presumptes innovacions no sempre oferixen garanties d’èxit i tot això ha provocat una enorme confusió entre el professorat, confusió que persistix i continua estenent-se. Encara que siga necessari buscar com podem millorar resultats amb l’aplicació d’actuacions, al mateix temps que es dota de comprensió i aprofundiment de les matemàtiques en l’aprenentatge, per què molt professorat es queda amb presumptes innovacions que no han garantit millores? És perquè semblen molt atractives? Perquè són manipulatives? Perquè són molt concretes i s’allunyen de l’abstracció?
A este fet actual, s’unix la ja coneguda dificultat de les matemàtiques i l’allunyament que moltes persones senten respecte d’esta matèria. Dins del professorat també hi ha mestres que senten les matemàtiques com una barrera. No senten les matemàtiques com a pròpies. Quantes persones haurem sentit a algú dir “jo no soc de mates”?
L’article que presentem hui ens acosta a les matemàtiques mitjançant actuacions que posen el diàleg sobre les matemàtiques en el centre del debat per a resoldre la preocupació que comentàvem. El diàleg igualitari entre persones, sobre conceptes, tasques o problemes matemàtics, és la resposta que la investigació amb impacte social en la temàtica ens aporta amb garanties de millora.
La soledat, el bloqueig, la sensació d’incapacitat i la por a les matemátiques que moltes persones han sentit i continuen sentint, poden resoldre’s en converses, tant a l’aula com en altres espais, per a aprendre de manera conjunta els conceptes, les operacions i la resolució de problemes matemàtics, a través de la solidaritat, les altes expectatives cap a totes les persones i la creació de sentit. En este diàleg, en compartir coneixements amb l’ajuda de diversitat de persones (alumnat, professorat, voluntariat…), s’acostaran al vessant manipulatiu i a les idees més abstractes, totes elles necessàries per a tindre bona competència matemàtica.
L’enfocament dialògic per a treballar les matemàtiques és l’enfocament que la investigació ens brinda perquè totes les persones puguen dir: “jo soc de mates”.
[Imatge: Freepik]
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.