La inclusió en els moviments socials és crucial per a garantir que totes les veus siguen escoltades i considerades en la lluita per la justícia social. És fonamental que siguen representatius, incorporant una àmplia varietat de perspectives i preocupacions rellevants per a diversos grups; que siguen equitatius, donant veu a aquells grups que han sigut històricament marginats; i han d’empoderar les comunitats silenciades, promovent el diàleg igualitari i la solidaritat entre grups diversos. Així s’enfortix el moviment en el seu conjunt per a aconseguir reptes amb impacte social que es mantinguen en el temps.
En coherència amb això, el feminisme, com a moviment crític i significatiu, ha de prioritzar la inclusió, però… ho està fent? Per què algunes dones pròximes a mi i altres que no conec no se senten identificades amb el moviment feminista? La resposta radica en el fet que les visions feministes dominants, arrelades en tradicions feministes blanques amb un ideal de felicitat massa exclusiu i concret, sovint passen per alt les perspectives d’altres dones blanques i de les cultures minoritàries, la qual cosa deixa moltes dones desconnectades del seu discurs. El cas de les dones romanís és un exemple destacat. Malgrat el seu activisme en el lideratge comunitari, senten que les seues veus no són adequadament integrades en el discurs feminista dominant, que tendix a ignorar les seues experiències malgrat el seu potencial per a desafiar la jerarquia social.
Estudis recents en diàleg amb dones líders romanís a Espanya reclamen un feminisme inclusiu que reconega els seus valors, les seues diferències culturals en el moviment i la importància de la llibertat per a decidir sobre les seues pròpies vides. Estos diàlegs identifiquen els tres elements definitoris del moviment feminista romaní:
- Si bé persistixen postures feministes que veuen als homes com a opressors i els exclouen com a aliats, són perspectives massa limitades que no reflectixen la diversitat del feminisme. Els corrents feministes romanís, mentres critiquen el patriarcat, advoquen per la col·laboració amb homes en la transformació social, ressaltant la seua aliança amb les noves masculinitats alternatives (NAM) que s’oposen fermament a la violència de gènere i incorporen este enfocament en l’educació de la seua comunitat.
- Un altre tret distintiu del feminisme romaní és la defensa de la llibertat com a part fonamental de la identitat cultural. Les dones romanís expressen que els moviments feministes predominants pressuposen que elles no prenen decisions de manera autònoma. En este sentit, el feminisme romaní atorga a les dones romanís la llibertat per a decidir sobre els seus propis cossos i com desitgen viure aspectes essencials de la seua identitat cultural, com el matrimoni, la virginitat, la maternitat i la família. La coneguda esterilització forçada a la qual han sigut sotmeses les dones gitanes és el resultat de polítiques i pràctiques socials que han ignorat la seua llibertat d’identitat cultural.
Finalment, és crucial destacar la importància del diàleg i la igualtat de diferències en el moviment feminista romaní. Estos elements promouen la comprensió mútua, la solidaritat i el respecte entre dones de diverses comunitats i experiències. El diàleg facilita la construcció de ponts entre diferents perspectives, mentres que la igualtat de diferències reconeix i valora la diversitat dins del feminisme, enfortint així el moviment en el seu conjunt.
D’acord amb el feminisme romaní i amb els moviments socials inclusius, així com per a millorar l’eficàcia de les nostres polítiques i pràctiques socials entorn de la dona, és fonamental que les representacions del feminisme fomenten la trobada i la solidaritat entre dones i professionals de diferents ètnies, edats i classes socials, fomentant un diàleg inclusiu que reconega la diversitat d’identitats i la llibertat dins del moviment.
