Circula pels mitjans i les xarxes un vídeo d’una solidaritat entre dos futbolistes que contrasta amb el que amb freqüència veiem en departaments i grups d’investigació. Part del personal de les nostres universitats, sostingut amb recursos públics, en lloc de complir amb la seua obligació de realitzar aportacions científiques que contribuïsquen a la millora de la societat es dediquen a conspirar i calumniar als qui sí que ho fan; intenten per tots els mitjans que no tinguen més èxits, s’entristixen si els tenen i s’alegren si fracassen.

Unai és el porter titular de la selecció espanyola de futbol. Julen és suplent en el seu equip. Una solidaritat que també hi ha hagut en altres equips és que el titular jugue la lliga i Julen la copa. La final de copa es va decidir amb penals i a Julen mai li havien llançat cap penal en primera divisió. En el vídeo es veuen no sols les paraules, sinó també el conjunt dels seus actes comunicatius, no sols donant-li instruccions i explicant el seu truc sinó també immensament feliç pel seu èxit i fonent-se en una gran abraçada al final.

En alguns departaments i grups d’investigació hi ha els qui (a vegades la majoria) desitgen que els seus col·legues fracassen encara que això perjudique no sols la ciència i la universitat sinó també al seu propi departament o grup. El sistema de selecció i promoció de les nostres universitats fomenta eixes relacions tòxiques perquè eixos comportaments no tenen conseqüències per als qui contracten i promocionen a persones que no són les que tenen més mèrits científics i ètica.

En el 2007 es va aconseguir un sistema d’acreditacions per mèrits que va millorar molt la situació; ara, aprofitant que cal fer canvis molt necessaris en eixe sistema, s’han llançat a qüestionar els mèrits científics, a més dels assetjadors, els qui ni els tenen ni treballen com cal fer-ho per a tindre’ls. Però en les nostres universitats hi ha persones que tenen tanta solidaritat com la que es veu al vídeo i podran continuar millorant la universitat si reben de les millors persones el suport que necessiten i mereixen.

[Imatge: Wikimedia Commons]

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament).