Amb la lectura de l’article Feudalisme, meritocràcia i assetjament sexual es pot vore que l’assetjament sexual i el feudalisme durant molts anys han anat de la mà. L’abril del 2007 es va dur a terme una reforma amb l’objectiu de poder reduir l’assetjament sexual a les universitats espanyoles, la qual va debilitar les relacions feudals que hi havia dins. Este fet va dur a la reflexió i va manifestar que un dels detonants de l’assetjament sexual era el sistema feudal mateix que estava instaurat dins de les universitats. Com a resultat, a l’octubre del 2007, es va aprovar el Reial Decret (1312/2007) que va reemplaçar l’avaluació feudal per un sistema meritocràtic. En altres paraules, es va substituir l’avaluació arbitrària, que estava subjecta a la subjectivitat i el poder de l’avaluador, per un sistema que depenia únicament dels mèrits individuals de cada persona.

El sistema feudal a les universitats afavoria la perpetuació de l’assetjament sexual perquè l’avaluació depenia de les persones que en tenien el control. Este gran joc de poder permetia que hi haguera un gran control sobre els estudiants, incloent-hi la supremacia de decidir sobre les seues qualificacions. Esta situació generava una atmosfera de temor i intimidació, ja que el futur acadèmic depenia de l’avaluació arbitrària d’estes persones, propiciant així que en algunes ocasions es pogueren generar situacions d’assetjament sexual. Per a explicar esta situació de manera més visual, es podria comparar amb l’obra Els afusellaments del tres de maig de Goya, on els senyors feudals es podrien representar com els soldats, els quals tenen un gran poder de decisió sobre la persona vestida de blanc, que podria simbolitzar la gran vulnerabilitat de les persones que es trobaven dins del sistema feudal.

No obstant això, amb la implementació del sistema meritocràtic a les universitats es va retirar el poder que tenien els senyors feudals, la qual cosa va suposar una major llibertat per als estudiants i un factor determinant en la lluita contra l’assetjament sexual al sistema universitari espanyol. A partir d’este canvi important, la situació acadèmica va passar de ser opressiva, com la representada al quadre de Goya, a ser més clara i transparent, com qualsevol quadre de Sorolla.

D’esta manera, la transició del sistema feudal al meritocràtic va suposar un gran pas per a eradicar la violència de gènere a les universitats espanyoles. El pas al sistema meritocràtic va permetre un canvi positiu cap a una cultura acadèmica més justa i una conseqüent reducció de l’assetjament sexual, propiciant una transformació d’un ambient fosc i opressiu, poc propici per a la ciència, a un de més clar i transparent, favorable per al creixement de la investigació científica.

[Foto de Keira Burton: https://www.pexels.com]

By Lidia Bordanoba

Investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona