La tecnologia és un tema d’evident interés general. A les persones adultes ens preocupa, especialment, vore el gran abast i impacte que tenen les xarxes socials per als i les joves. TikTok, Instagram, Facebook… Intentem dialogar amb l’adolescència sobre l’ús d’estes i més xarxes, sobre els seus perills, però a vegades resulta complicat.
Des de Harvard Graduate School of Education ens acosten consells pràctics per a millorar estes converses del centre d’investigació “Center for Digital Thriving”.
Un dels suggeriments més senzills i principals que remarquen és que, quan l’adolescent ens ignora per estar amb el mòbil, en lloc de rodar els ulls, posar-los en blanc (tots i totes coneixem eixe gest), ens aconsellen recordar el que és ser adolescent.
Ací deixen tres maneres en què les persones adultes podem tindre converses específiques sobre les tecnologies que enfortisquen la relació amb ells i elles i amb nosaltres en lloc de forçar-les:
1. Canviar eixa rotació d’ulls per empatia:
Intenta posar-te en el seu lloc. Recorda l’emocionant i important que és encaixar o el dolorós que és sentir-se fora. Estar connectats en les xarxes socials és part freqüent de la seua vida social. En lloc de donar-los eixa mirada amb gest de desaprovació, canvia-ho per empatia: pregunta’ls què tal, què ocorre o quines novetats hi ha. Podem crear bones connexions amb respostes senzilles com “té bona pinta”, “això sona genial” o “això ha de ser complicat”.
2. I què hi ha d’eixes situacions en què sembla que de veritat siga merescuda eixa mirada de desaprovació?
Per exemple, moments en què el xiquet o xiqueta no alça la vista del mòbil ni una vegada per a parlar durant el sopar. O quan l’alumnat usa el mòbil a la meitat d’una classe. En circumstàncies així sembla totalment justificada eixa mirada. Però hi ha molt de potencial en eixe canvi de mirada i passar a l’empatia. Obri una porta per a crear vincle i acompanyar en l’ús i hàbits de les tecnologies, cobrint eixa necessitat d’amistat i sentiment de pertinença.
3. També necessitem empatia feia nosaltres i nosaltres com a persones adultes:
La forma en què usem la tecnologia també ens ajuda a conéixer algunes de les nostres necessitats elementals com el connectar, l’estabilitat, seguretat, entreteniment i descans. Hi haurà fins i tot ocasions en què et tires eixa mirada de desaprovació a tu mateix o a tu mateixa; per exemple quan et passes una altra nit veient reels en el mòbil fins a les tantes després d’haver dit que no ho faries. Podríem reconsiderar també la nostra parla interna sobre el nostre ús de les tecnologies, i preguntar-nos amb empatia “què m’està resultant difícil ara mateix?”, “com m’està ajudant o perjudicant les tecnologies ara?”
En resum, veiem una vegada més com el diàleg igualitari és la clau, amb arguments de validesa i no impositius o de poder. D’esta manera aconseguirem que confien en nosaltres i s’òbriguen a conversar sobre l’ús que li donen a les tecnologies. Per a veure més recomanacions sobre com parlar amb les xiquetes i xiquets de qualsevol edat pots entrar en este altre article.
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés