Tant docents com familiars sabem la importància que té el tipus de relacions que els nostres xiquets i xiquetes tinguen amb els seus iguals. Ens preocupa, per exemple, quins nous companys coneixerà en començar l’etapa infantil, quins amics triarà o com es comportarà quan nosaltres no estem presents.

La revista American Psychological Association ens brinda esta pràctica publicació sobre com ajudar les nostres xiquetes i xiquets a construir relacions de qualitat.

En primer lloc, la publicació ens explica que els adults tenim un paper molt important que influirà en com el xiquet es relacione amb els altres i pot marcar la diferència. Podem ensenyar-los estratègies socials que influiran en la resta de les seues futures interaccions socials i la manera com es relacionen.

En segon lloc, la publicació ens oferix estratègies concretes i senzilles per a cada etapa clau de la infància: bebés, etapa preescolar, etapa escolar i adolescència.

Bebés:

La socialització és innata, però el tipus d’interacció s’aprén socialment des del naixement. És ideal començar des d’este moment a ensenyar-los pràctiques socials positives perquè els ajudarà a estar més contents i socialitzar millor quan comencen l’escolarització. Alguns suggeriments:

  • Ensenya-li a establir torns: suggerix-li realitzar una activitat diferent (com llegir un conte junts) a la seua i alternar les activitats de tots dos. Estes interaccions els ajudaran a ser flexibles i això podran utilitzar-ho amb els seus iguals.
  • Ajuda-li a estructurar les seues interaccions: crea situacions que propicien el joc i la socialització amb altres. Serà molt positiu, a més a més, si ens veu a nosaltres practicant bones relacions amb altres persones.
Etapa preescolar:

Esta etapa és ideal per a potenciar l’empatia i ajudar-los a pensar en els altres. Alguns suggeriments:

  • Ajuda-li a actuar amb amabilitat: pregunta-li què va ser el que va fer perquè un altre xiquet s’alegrara, o com va fer per a incloure en el joc algú que estava sol o sola. Si està jugant amb els altres i veu a algú que està apartat, suggereix-li que li pregunte si vol jugar amb ell i els altres.
  • Incita-li a pensar des de la perspectiva d’altres persones: si està amb un joguet, pregunta-li si pensa que eixe joguet li agrada també al seu germà (o algun familiar) o si preferixen altres joguets. Així li ajudaràs a entendre que les altres persones són diferents i fomentarà la seua empatia.
Etapa escolar:

En esta etapa ressalta especialment la preocupació per com encaixarà en el grup d’iguals. Alguns suggeriments:

  • Dialogar sobre la popularitat: segons les investigacions hi ha dos tipus de xiquets populars: els xics populars per la seua empatia i lideratge positiu i amable i els xics populars per certs aspectes més superficials i nocius com l’agressivitat. Parlar d’això i aclarir les diferències entre els dos tipus de xics populars l’ajudarà a triar les amistats correctes (per a conéixer més en profunditat els tipus d’actituds en xics, recordem este article).
  • Potencia l’amistat: ensenya-li els valors de la vertadera amistat (com la cura, l’afecte, el bon tracte, la confiança, l’ajuda i la lleialtat), que sempre exclou tota violència. Parla amb el xiquet o la xiqueta sobre això, sobre quines persones pot triar que siguen així i com pot ser ell o ella mateixa este tipus d’amistat per als altres. Ja sabem que l’amistat és un escut protector.
  • Fomenta la seua autoconfiança: davant dels conflictes amb què es puga trobar, recolza i aconsella-li en les seues decisions fent-li veure que estàs per a allò que necessite.
Adolescència:

Ací les relacions són més profundes i complexes, ja que intervenen relacions més afectives i s’intensifica la pressió del grup d’iguals. Alguns suggeriments:

  • Normalitza les seues inseguretats: La majoria d’adolescents es preocupen per les relacions socials i la identitat. Ajuda-li a entendre que els altres de la seua edat passen pel mateix i també tindran este mateix tipus de preocupacions. Aprofita per a animar-li a ser empàtic o empàtica amb els altres.
  • Ajuda-li a valorar-se: valora la seua identitat perquè guanye confiança i evite caure en els discursos coercitius i la pressió de grup. Recorda que tu l’influeixes, però també els seus iguals, i en esta etapa tendixen a buscar un punt intermedi entre les dos referències. D’altra banda, els joves coneixen millor que tu els seus companys i prompte hauran de prendre les seues pròpies decisions.

Com a conclusió, podem veure que els suggeriments i les estratègies de les etapes més primerenques estan enfocades a previndre les dificultats i suavitzar les complexitats que es puguen trobar en les posteriors. Ressaltem d’esta publicació que, com més prompte comencem a guiar-los en esta socialització, millor serà la qualitat d’interaccions futures i, per tant, la seua vida.

[Imatge: Freepik]

 

By Sergio Miralles

Mestre d'educació primària i especialista d'anglés