En articles anteriors vam parlar sobre el biaix de gènere a l’hora de detectar de manera primerenca alguns trastorns del neurodesenvolupament, ja que la simptomatologia pot variar entre homes i dones. Això no és diferent en el cas del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Hi ha estudis que suggerixen que les dones amb TDAH presenten diferències en el seu perfil de símptomes, comorbiditat i funcionament associat en comparació amb els homes.

En esta publicació de 2020, basada en l’anàlisi de la literatura científica i el consens d’especialistes en la temàtica, es recullen les conclusions següents per tal de proporcionar una millor comprensió de les dones amb TDAH perquè puguen ser ateses de forma primerenca i millorar-ne el benestar i l’evolució clínica:

  • Les dones presenten símptomes tant de manca d’atenció com hiperactivitat i impulsivitat, encara que els símptomes poden manifestar-se de manera menys oberta i agressiva en les dones que en els homes, especialment en el cas de la simptomatologia d’hiperactivitat i d’impulsivitat.
  • Els problemes de conducta en les dones solen associar-se més amb problemes i comportaments més socio-relacionals i psico-sexuals. Les dificultats per a gestionar i mantindre relacions interpersonals positives impedixen que algunes xiquetes i dones desenvolupen i mantinguen amistats i relacions positives. És especialment crítica l’adolescència, quan estes dificultats esdevenen més marcades i es poden sentir rebutjades i socialment aïllades. Per tant, les xiquetes i les dones amb TDAH són més vulnerables a l’assetjament, inclosos l’assetjament físic i social i el ciberassetjament.
  • Hi ha estudis que indiquen una probabilitat més gran en homes i dones amb TDAH de tindre un inici més primerenc de l’activitat sexual, més parelles sexuals i un major risc de contraure infeccions de transmissió sexual. Els índexs d’embaràs adolescents, precoços o no planificats són elevats en xiques i dones amb TDAH.
  • Les dones solen internalitzar els símptomes, per la qual cosa sovint és comú que presenten mal humor, labilitat emocional o ansietat. Hi ha estudis que indiquen un major risc de patir deteriorament de la salut mental, malalties mentals greus com l’esquizofrènia i ingressos a hospitals psiquiàtrics a l’edat adulta.
  • La simptomatologia es pot veure agreujada per canvis hormonals durant el cicle menstrual, l’embaràs i la menopausa.
  • La identificació primerenca de dificultats específiques d’aprenentatge pot ser un factor important per a derivar-lo, ja que és comú que l’alumnat amb TDAH (xics i xiques) presente dificultats en la lectura i l’escriptura, així com en les seues funcions executives, la qual cosa comporta serioses dificultats organitzacionals. Es registra més risc d’abandonament escolar i baix rendiment acadèmic, disminució de l’autoestima i l’autoconcepte.

És important remarcar que l’article destaca l’escassetat d’investigacions sobre l’experiència de vida de les dones amb TDAH. Això suposa una gran limitació a l’hora de conéixer en profunditat com els afecta a la seua vida.

En definitiva, l’article assenyala la importància d’allunyar-se de la creença predominant que el TDAH és un trastorn del comportament. Cal parar atenció a la presentació més subtil o internalitzada que és comú a les dones. Amb totes estes dades, posa èmfasi en la necessitat de dur a terme intervencions educatives centrades en evitar l’abandonament escolar prematur, la disminució de l’assoliment educatiu i les vulnerabilitats associades, així com en garantir relacions interpersonals positives i promoure’n una educació sexual de qualitat

[Imatge: Freepik]

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València