Qualsevol persona dedicada a l’educació sap que hi ha continguts essencials en cadascuna de les assignatures impartides en qualsevol de les etapes educatives. En el cas de l’educació musical, fomentar el gust i el gaudi de les millors obres musicals de la humanitat sempre ha sigut un aspecte clau encara que, moltes vegades, he escoltat opinions del tipus “com li agradarà la música que es va escriure fa segles?”, “hem d’adaptar-nos als interessos de l’alumnat” o “posa’ls flamenquet, per a què volen escoltar Mozart o Beethoven?” Comentaris que reproduixen faules i baixes expectatives sobre quina música hauria d’escoltar cada persona segons el seu origen social o cultural.

Gràcies a l’article “Democratitzant el gust per la música clàssica per a totes les persones”, tenim evidències científiques de com les tertúlies musicals dialògiques (TMD) fomenten el gust per les millors obres musicals de la humanitat, alhora que trenquen amb la falsa creença que la música clàssica és per a uns “pocs elegits”.

Estes opinions escrites a dalt formen part de l’anomenat elitisme cultural, una de les barreres que impedixen que les persones puguen gaudir de la millor música de la humanitat. Autors com Bourdieu van defensar este elitisme, opinant que el capital cultural estava dividit per classes socials i que cadascuna ve vinculada a un “habitus”, unes condicions preconcebudes.

Tot i que molts autors s’han vist influenciats per estes teories, l’article relata que, a l’època de Mozart, el públic dels seus concerts era majoritàriament gent del poble; que durant el segle XIX l’òpera va mobilitzar els pobles per a lluitar pels seus drets; o el fet que, personalment, tinguera una àvia sense estudis primaris i amb una cultura musical i un amor per obres com “Carmina Burana” d’Orff envejables.

En contraposició a estes teories, que no han servit per a millorar cap vessant de la societat, l’article ens mostra com les tertúlies musicals dialògiques, basades en el diàleg igualitari i l’escolta de les obres musicals més valorades de la humanitat, creen un impacte positiu en contextos molt diversos, demostrant que qualsevol persona, vinga d’on vinga, tinga l’edat i els estudis que tinga, pot gaudir, aprendre i comprendre este tipus d’obres valorades mundialment.

Les persones que hem participat en este tipus de tertúlies coneixem de primera mà les inquietuds que tots els participants hem tingut a l’hora de fer-les. La manca de comprensió musical o la inexperiència en la música clàssica ens ha fet tindre, en major o menor mesura, la sensació de no ser capaços de poder-ne gaudir, que potser no és una música feta per a nosaltres. Estos dubtes es dissipen gràcies al diàleg igualitari utilitzat a les tertúlies; es crea un espai segur on la intel·ligència cultural de cada persona és estimada, necessitada i valorada. Un espai de cocreació de coneixement que trenca barreres per a augmentar el nostre aprenentatge instrumental sobre les millors obres musicals, el seu context històric, les biografies dels autors i autores… i endinsar-nos de ple en les sensacions que cada instrument, cada moviment i cada obra ens fan sentir.

Tots estos sentiments positius creats gràcies a les tertúlies musicals dialògiques fan que el teu criteri sobre esta música canvie radicalment; fa que després de participar t’animes a afegir música clàssica a la teua vida, omplint-la de bellesa.

[Imatge creada amb IA en Bing]

By Francisco Orgilés

Mestre de música i primària al col·legi Virgen de la Salud d'Elda