Està circulant per les xarxes una carta d’un company on parla del suposat engany que és la formació universitària.
Com a qualsevol docent, em preocupen els i les estudiants que passen per les meues classes. En els 15 anys que he estat impartint classes a diferents universitats he presenciat grans transformacions a la institució, encara que alguns reptes segueixen oberts.
Ha canviat la relació amb l’alumnat i fins i tot com es prenen apunts. Mentre explique, els i les estudiants no es deixen enganyar, i poden comprovar amb els seus ordinadors si el que dic és cert o estic explicant una teoria pseudocientífica amb greus conseqüències per al seu aprenentatge i l’exercici de la seua feina futura; o si per contra vaig en la línia de les darreres investigacions científiques. Com a professorat, ens en podem aprofitar.
El professorat universitari ha de formar-se contínuament per a tindre les competències necessàries i adaptar-se a les noves circumstàncies. No ens enganyem, continuarà canviant, vulguem o no. Noves aplicacions informàtiques, investigacions que superen els ensenyaments que hem donat durant dècades, intel·ligències artificials que resolen dubtes, vídeos que resumeixen les lliçons de manera molt més atractiva… La universitat no se’n pot quedar al marge.
Tinc altes expectatives respecte al que poden arribar a aprendre. Oferim-los la millor educació que poden tindre, els millors continguts i de la millor manera. Hi ha consens que les universitats s’han d’esforçar per assolir l’excel·lència promovent, per exemple, l’aprenentatge de llengües estrangeres i el raonament crític, reflexiu i moral. Les actuacions d’èxit a la universitat han demostrat que, sense augmentar els recursos, es pot assolir un aprenentatge profund. Algunes són:
- Programes de les assignatures basats en la investigació científica
- L’ensenyament i la lectura d’autors i autores clàssiques
- “Outline papers” i “implication papers”
- Peer review
- Taller sobre els recursos electrònics de la comunitat científica internacional
- Estudis de cas
- co-docència
- Reading and writing groups
- Writing center
- Take-home exams
- Seminaris fora de l’horari lectiu
Per descomptat, no dic que siguen les úniques, però obrim el debat científic sobre quines hem d’incloure a la llista i quines deixaran de tenir validesa a la societat del futur. Les meues classes estan ben valorades perquè incorpore aquestes actuacions juntament amb un diàleg igualitari. Enguany he tingut a classe una xica que ha vingut d’oient, tenint convalidada l’assignatura, perquè li vaig donar una assignatura a la pandèmia. Un estudiant de primer em va esperar l’últim dia per a dir que si li agradava la sociologia era gràcies a les meues classes. Altres anys, estudiants d’altres cursos m’han demanat tornar a participar a alguna de les activitats (un divendres de 18 a 20h.). M’encanta el que faig i cada dia estic més il·lusionada d’incorporar les innovacions que em demanen.
Paulo Freire deia que “hem de passar de la cultura de la queixa a la de la transformació”. Espere que aquest canvi de mirada siga el que impere en cada conversa de passadís de la universitat.
[Imatge: iStockPhoto]